Sota el pseudònim l’Aluet, s’hi troba el músic ampostí Josep Vidal, qui presentarà este divendres el seu primer disc Sturm (2023, Tutu Records), un treball introspectiu, delicat i de paisatges solitaris. Llicenciat en l’especialitat de Llenguatge musical pel Conservatori del Liceu, actualment exerceix de professor al Conservatori de la Vall d’Uixò i compagina la faceta de professor amb la de creador musical.
Esculls la platja de l’Aluet per donar nom a este nou projecte musical. Per què?
En pensar en els paisatges del Delta em venen a la ment conceptes com fragilitat, solitud, delicades, bellesa… La meua música té quelcom de paisatge sonor, és un poc cinematogràfica. Encara que potser he arribat a l’electrònica per la porta del darrere, ja que vinc del món del pop-rock, però com a teclista m’ha fascinat des de sempre els sons electrònics i analògic, el que m’agrada de les cançons, encara que només siguen sorolls, és intentar desxifrar la història que hi ha darrere. És com un quadre abstracte, que cadascú li pot trobar la seua interpretació.
Ha estat per a tu una catarsi personal?
Potser catarsi sona molt profund. Sí que les meues composicions tenen molta part reflexiva, i les emocions personals afecten l’obra. Dins dels múltiples projectes en què m’embolico, perquè no sé dir que no, i perquè gaudeixo molt, en esta formació estic jo sol, defensant els meus temes i les meues idees. De vegades tinc com vergonya perquè m’estic despullant emocionalment, no sé si hauria d’explicar el que hi ha darrere dels temes, però està bé per a obrir-me i arribar més a l’oient.
En quin moment personal i professional sorgeix Aluet?
Professionalment, el fet que la meua feina principal és ser professor de Conservatori, em dóna una llibertat artística que em permet poder fer el que vulgui, sense pensar si agradarà, si es vendran discs, si tindré concerts… Simplement, és una forma d’expressió del que sento en este moment. Personalment, donat que he tingut un cop molt fort a la meua vida, no diré amb què queda reflectit en estes cançons perquè no parlen d’este tema que me’l guardo per a mi. Però sí que m’ha fet replantejar moltes coses, i de vegades em prenc la vida de manera hedonista, de vegades nihilista. Estem en constant evolució.
En el nou disc, Sturm, presentes una faceta teua més intimista, de paisatges sonors i electrònica, però sempre amb el piano com a protagonista. Com ha estat per a tu el procés creatiu amb el piano fusionat amb elements electrònics?
Els meus experiments amb piano i electrònica es remunten a l’any 2000, amb el grup que tenia abans, Kernel, amb músics intrèpids de les Terres de l’Ebre, com Xavi Franch a la percussió electrònica, i Gemma Orts a la veu. Potser era massa eclèctic, perquè fèiem música experimental, alguns temes més ballables, pop electrònic… m’anava buscant musicalment. Per això dic que ara he arribat a la maduresa musical, els meus temes són electrònics, però sempre amb presència de melodia.
Com sorgeix Sturm?
Per recomanacions d’amistats vaig començar a escoltar i descobrir músics com Nils Frahm, Ólafur Arnalds, Grandbrothers, Steven Weston, Christian Löffler, Nil Ciuró… i em va captivar i vaig compondre temes en este estil. Amb Edgar de Ramón, Dj amposti i el capo de “Tutu Records”, tinc relació des de fa anys, des de que jo anava al Pub Tutu i ell encara havia de pujar damunt d’una caixa de Coca-Cola per arribar als plats i començar a punxar. Li vaig presentar la meua idea, i encara que és un estil diferent del que acostuma al segell, que sol ser més techno, s’ha bolcat en mi i m’ha ajudat i aconsellat per a poder editar l’EP. Vaig decidir fer només cinc temes perquè fóra un objectiu assequible.
En què t’has inspirat per dur a terme les peces?
M’inspiro en reflexions personals, podíem dir-li “anades de bola”, o simplement conceptes que em captiven, com la dualitat bellesa/ destrucció, tempesta/calma, el minimalisme, l’experimentació. De vegades, simplement em fico davant el piano i començo a fluir, i les melodies van apareixent.
Sturm and drugs (tempesta i drogues) és el primer tema del disc, que fa referència amb un joc de paraules a sturm and drang (tempesta i ímpetu), moviment musical. Per què ho vas decidir així?
Bé, Sturm und drag és un moviment musical que m’atrau perquè explora estos conceptes de clarobscurs que veig en mi, amb moments de lucidesa i altres d’autodestrucció. Faig un joc de paraules un poc banal, però que té sentit. El títol del disc Sturm, tempesta en alemany, fa una vetllada referència al temporal Glòria, on de la nit al dia pot venir una tempesta i esborrar-ho tot d’un cop.
A l’article de Mixmag afirmen que tens un fetitxe amb els ecos de cinta. En què consisteix aquesta sonoritat?
Són delays (ecos) antics, dels 60. És un efecte que m’agrada molt, que embruta el so i li dóna un aire més atmosfèric, més espacial.
Quan es presentarà el projecte musical?
Este divendres 27 de gener es publica el disc. De moment només en format digital, però estem estudiant la viabilitat de treure’l en vinil. El 10 de febrer publicarem també el vídeo del primer single. Prompte farem el concert de presentació. Estic pensant a fer alguna cosa diferent, amb un quartet de corda, però ja veurem com plantejo el directe. Puc avançar que el 13 de maig faré un concert imperdible a Ulldecona, junt amb el bateria del Perelló Jordi Pallarés, un concert que ja estem preparant amb moltes ganes, perquè serà en un lloc molt atípic que no podem dir fins que es publique.
Tota la informació es pot seguir a través del web de Tutu Records, el web d’Aluet i el seu compte d’Instagram.