Josep Piñol (1994, Tivenys) és nerviós, es mou quan parla i mai s’està en la mateixa posició durant més de cinc minuts seguits. Esta inquietud també resumix la seua carrera professional i artística: va començar fent fotografia, tot i que ell vincula el seu despertar artístic amb les xerrades que tenia amb les iaies del poble en sortir de l’escola. Aquí arriba una de les primera contradiccions de la seua vida, però. També l’aterroritzaven estes figures sàvies a causa d’un somni on un grup d’ancianes que caien al buit en una espècie d’abecedari el qual el mateix Piñol, encara un nen, anava recitant a crits. Els escenaris que va crear de ben menut l’han acompanyat per sempre més, potser font d’inspiració per als seus projectes.
És conegut per obres com ‘La Muda’ o ‘La Gran Bacanal‘, on va incloure la processó de Santa Baldana, que va obrir un diàleg sobre l’art, la religió i la llibertat d’expressió i el va propulsar a un imaginari més enllà del territori. La seua última producció, ‘Evitada‘, ha tingut ressò arreu del planeta i ha aconseguit denunciar la hipocresia que ell detecta en el mercat voluntari d’emissions, els organismes que s’encarreguen de les compensacions climàtiques i que, denuncia, estan plens d’escletxes on poder fer trampes a favor de les butxaques poderoses.
Piñol va evitar la seua pròpia obra a l’Amazònia, quantificada en 57.765 tones de CO2e evitades que es traduïxen en 1,6 milions d’euros. El projecte havia de prendre forma amb escultures d’executius homes que representen les grans companyies que emeten la majoria dels gasos contaminants a escala global. Art figuratiu per denunciar qui destruïx el planeta, però que al final no existirà. La formalització d’esta negativa a fer l’obra i a estalviar, així, la petjada que hauria significat, va prendre forma al Museu Tàpies sota el comissariat de Roberta Bosco el passat octubre.
Després del gest
Per descansar, Josep Piñol torna al poble, a Tivenys. Aquí hi viu la seua família i gaudix de l’espai que li brinda una nau industrial reconvertida en motor cultural i artístic que sovint cedix a artistes amics o que li servix per experimentar, rumiar i fer provatures sense límits amb les idees que se li van acudint. Després de l’esclat d’interès que va suscitar ‘Evitada’, ja prepara la segona fase del projecte amb tota l’experiència que ha recol·lectat durant el procés. “La comunicació dels projectes és part intrínseca dels projectes en si. ‘Evitada’ era un gest, i jo creia que, si no aconseguia traslladar-lo més enllà de l’àmbit institucional, estava venut. Jo volia que s’entengués este gest, però no volia ser el centre de tot. Vaig dir que no a molts mitjans. Volia parlar a través del gest mateix, sense haver d’explicar-lo”, reflexiona Piñol. “Tinc la sensació que alguna cosa de la peça s’acaba pervertint. M’encarrego de fer el gest, de comunicar-lo, de poder-lo explicar, sí, perquè a través de l’art puc fer d’espill a un món que permet que este tipus d’accions puguen passar. Estic molt content perquè crec que era difícil d’explicar, però l’obra va arribar a la gent”. Seguir immers en esta segona part li permet continuar explorar un dels grans temes que l’obsessionen: la relació inexistent entre els discursos que es fan i les accions que s’acaben duent a terme. “M’interessa la hipocresia de les persones, de la societat. El canvi climàtic que ve serà un drama insostenible i estem permetent que organismes com el mercat voluntari d’emissions no funcione com hauria de funcionar”.
Tot i la manca d’obra física, és a dir, de fotografia o suport audiovisual, disciplines que Piñol havia cultivat anteriorment, el procés creatiu d”Evitada’ li ha suposat un creixement difícil de descriure. “Jo seguixo tenint totes les preguntes dins meu, per a qui faig el que faig i des d’on ho faig. Cada cop estic més dixat anar del concepte d’haver de demostrar-li a algú el que puc fer. Cada vegada estic més segur que puc arribar allà on vull, me dic, tira avant. I ara tinc esta confiança, segurament, per repetició, per haver creat de manera continuada sense parar”.
Per a ell, la creativitat passa pel concepte d’agafar una mica d’aquí i una mica d’allà, de mesclar esquemes que ningú ha aglutinat abans per treure’n un producte nou. Una espècie de Frankenstein d’idees antigues passades per un filtre novedós que li pugue permetre veure la vida i l’art des d’una perspectiva sorprenent. “Crec que ‘Evitada’ és un exercici intelectual vist com una obra d’art dins d’un marc concret. En un altre marc hagués sigut una altra cosa, hagués tingut una altra forma, però el gest hagués estat el mateix. Hi ha artistes que diuen que són un canal, que totes les idees venen d’un altre lloc i passen a través seu, podem crear sempre les narratives que natros creguem, i ‘Evitada’, no dixa de ser una narrativa. Com també ho és la nostra vida”.
Submergit en la segona part d’esta obra on ha explorat un llenguatge i uns temes que no havia tractat fins ara, l’artista seguix convençut que pot ser una petita peça que ajude a destapar cortines d’irrealitat que no sabem que hi són, que ens tapen la visió real dels grans poder que dominen el món. Amb l’art com a vehicle i motor, com sempre.