El llibre Cent anys d’associacions de periodistes a l’Ebre relata els punts clau de la història més recent de l’ofici
El periodisme local és una eina vital per al bon funcionament democràtica d’un territori però, a més, en moltes ocasions servix de cohesionador social i de reforç identitari. Així ho creu el periodista Josep Bayerri, una de les personalitats més reconegudes en l’àmbit periodístic de casa nostra. Bayerri ha estat també una figura activa en l’àmbit polític i en l’educatiu, i la seua mirada esdevé, ara que ha complert vuitanta anys, vital per entendre la nostra història més recent. “Ara, des de Tarragona estan intentant d’implantar això de la Catalunya Sud. El sud som natros, i natros som un territori diferent. Les necessitats que tenim aquí no són les que tenen a les ciutats i, per tant, el nostre periodisme tampoc pot ser el mateix”.
Juntament amb la historiadora Maria Mestre, ha escrit Cent anys d’associacions de periodistes a l’Ebre, editat per publicacions de la URV i coordinat des de la Demarcació de Terres de l’Ebre del Col·legi de Periodistes de Catalunya per Marina Pallás, sota la direcció del Campus Extens de la URV a Tortosa. Mestre s’ha encarregat dels períodes anteriors a la guerra civil espanyola i Bayerri ha repassat les últimes dècades tot basant-se en els escrits que tenia guardats de la seua trajectòria com a periodista.
L’obra comença a l’any 1924, quan va veure la llum l’Associació de la Premsa de Tortosa, la primera entitat corporativa dels periodistes de la ciutat i la seua regió. L’associació aplegava bona part de les persones vinculades a la professió al territori en uns moments en què a Tortosa es van arribar a publicar fins a quatre diaris d’ideologia diversa. L’agrupació va desaparèixer amb l’esclat de la guerra civil. Molts dels seus socis van ser víctimes directes tant de la repressió a la rereguarda republicana com de la posterior repressió dels vencedors de la guerra. La implantació del franquisme va suposar el desmantellament del ric i plural ecosistema de la premsa tortosina, que no va revifar fins als anys seixanta, tot i que l’actual Demarcació de Terres de l’Ebre del Col·legi de Periodistes de Catalunya es va formar amb l’arribada del nou mil·leni, empesa per l’onada de reivindicació ebrenca generada per les protestes contra el Pla hidrològic nacional.
La història del periodisme del territori també és la història del territori. D’esta manera, Bayerri té en compte les dificultats afegides que han tingut els professionals per practicar un bon periodisme des d’una zona rural on, segons ell, tot just es comencen a veure els fruits “d’una tradició periodística que va començar fa vint anys, amb els primer llicenciats que sortien de Bellaterra. A partir d’aquí, el periodisme l’anem construint sobre la nostra realitat, que és una realitat diferent a la d’altres llocs i amb problemàtiques úniques”.