L’escriptor presenta Història Mítica de les Terres de l’Ebre
Joan de Déu Prats és l’autor d’Història Mítica de les Terres de l’Ebre (Comanegra, 2022), un llibre que recorre la història i la tradició oral del territori amb il·lustracions de Maria Padilla. Prats té una trajectòria com a escriptor que l’avala. Està especialitzat en la divulgació d’este tipus, com ell mateix explica: “Visito els indrets sobre els que vull tractar per inspirar-me i veure si hi ha alguna informació rellevant sobre el terreny. Però la majoria d’informació l’obtinc investigant textos de folcloristes, antropòlegs, rondallistes, estudiosos. Hi ha molt material poc divulgat fora d’àmbits erudits. Investigo sobre la seva feina dispersa i confecciono un discurs assagístic mesclant història, mites, llegenda i tradició amb un acurat estil literari. I extrec opinions relacionant tradicions i idees diferents d’arreu del món.”
En l’obra s’expliquen episodis històrics, l’origen de personatges i éssers mitològics que ja pertanyen al pensament col·lectiu ebrenc, o se descobrixen les arrels d’alguns topònims de la zona. En forma de capítols breus, l’escriptor narra un context, uns fets i un impacte en el temps i en la societat. I l’inici de tot és, precisament, la figura del gran riu que travessa les comarques del sud de Catalunya. “L’Ebre és el riu que dona nom a la península ibèrica. L’antic Hiberus. L’únic gran riu català. El gran riu fertilitzador. Autopista de l’antiguitat que van utilitzar els romans per penetrar la Península Ibèrica i conquerir-la. Cruïlla també importantíssima, per on baixava la via Hercúlia, després anomenada via Augusta, dels Pirineus fins a l’important enclavament de Gadir. L’antiga Via Augusta és l’actual eix mediterrani reivindicat, la primera via comercial de l’antiga península ibèrica i el més important eix comercial de l’estat actual. A les boques de l’Ebre, a més, arribaren pel Mediterrani les grans cultures de l’antiguitat, fenicis i grecs, aportant innovacions i noves crrences. Tot això va modelar els antics ilercavons, els ibers de la zona, que constituiren un territori molt ric i important.”
Al llarg del llibre, la religió s’entortolliga amb el folclore i el mite. Prats pensa que, el fet que l’Ebre fes de frontera entre el comtat de Barcelona i els andalusins de Tortosa, va marcar l’essència i el caràcter dels qui hi vivien a la vora. “La religió també és mite. El paradigma cristià és diferent de l’islàmic o budista. La Verge de la Cinta o les Mare de Déus trobades a l’Ebre, la imposició cristiana sobre les religions paganes, la conquesta cristiana sobre la cultura islàmica andalusí… tot això és una font riquíssima per entendre la mentalitat i la personalitat d’un territori”.
La importància de saber d’on venim, per què actuem com ho fem o per quina raó anomenem les coses d’una manera i no d’una altra també apareix a Història Mítica de les Terres de l’Ebre. “Anomenar és definir. Darrere el nom hi ha la identitat. Molts noms ebrencs són noms andalusins. Una ràpita era un lloc d’ensenyament, d’oració i un castell amb cavallers musulmans que cuidaven una frontera. Miravet prové de moravit, un indret sant per als musulmans. Hi ha un substracte de cultura andalusí molt important, i anteriorment íbera, i posteriorment jueva catalana; totes aquestes cultures emulsionen, d’una manera o altra, en el tarannà actual.”
Sobre la desconeixença del propi territori i de la importància de la història ebrenca a nivell català, l’autor opina que “Les Terres de l’Ebre són una part fonamentalíssima de la història del país, però, segurament, no és prou coneguda. Tortosa tampoc acaba de ser ben reconeguda. La importància fluvial de la ciutat, el seu call, l’antiga capital dels ilercavons, el bisbat, el temps del Renaixament, que ara s’ha reivindicat en un gran esdeveniment cultural. Tortosa va ser una cruïlla molt important i això cal divulgar-ho per actualitzar tots els seus potencials.” Per això reivindica la importància de llibres com este, que ajuden a reconnectar amb un passat llunyà però que dixat petjada en les persones i el paisatge. “La ignorància impedeix sentir-nos valuosos. Conèixer el passat ens fa no repetir errors i aprendre dels assoliments. La dignitat passa per conèixer, perquè conèixer és estimar. La riquesa històrica de les Terres de l’Ebre i el gran vagatge de tradicions, llegendes, mites, creences, esperits de la natura, contes, han influenciat la seva història, la seva menera de veure el món. Són el solatge, els fonaments perquè un poble pugui anar d’allò proper a allò universal.”
