Jaume Arasa (Tortosa, 1991) ha publicat la seua segona novel·la. Se tracta de Calaixos mal tancats (Llibres del delicte, 2024), que resseguix una història que comença davant del delta de l’Ebre, quan dos bussejadors fan unes troballes de gran valor, seguits de desaparicions i assassinats. En esta segona aventura literària, Arasa explora temàtiques ja tractava en la seua primera obra, Joc de Màscares (Stonberg, 2022), com la delinqüències o les conductes de corrupció. “Feia molt temps que em rondava pel cap fer una novel·la policíaca basada a les Terres de l’Ebre per diverses raons. Bàsicament, volia posar-les al mapa literari negre. Avui en dia, este gènere està molt popularitzat i n’hi ha arreu, i volia que casa nostra també estigués representada. Això m’ha permès tractar temes com els delictes mediambientals, molt lligats al nostre territori”, reflexiona l’escriptor.
Després de la promoció de la primera novel·la, Arasa va posar-se de seguida a imaginar la segona. Llegeix des de menut, des que va descobrir referents com Agatha Christie, els llibres protagonitzats per Sherlock Holmes d’Arthur Conan Doyle, Andreu Martín, Jaume Ribera… Cursant batxillerat va decidir que faria el treball de recerca sobre la novel·la negra catalana, a través de l’obra de tres autors dels Països Catalans. Després, va sentir que el pas natural a esta faena era escriure una novel·la negra.
És un escriptor metòdic, escriu a partir d’esquemes i idees organitzades, però dixa que els personatges el guien. “Hi ha un punt en què els personatges tenen una vida pròpia. També passa que hi ha històries que a mi em semblava que serien importants i després no tenen tanta rellevància, així que em dixo portar una mica. Tinc una base, sé què vull que passe, però mentre escric surten noves aventures que vaig integrant a poc a poc”.
Arasa treballa en el terreny de l’administració pública. Combina esta professió amb l’escriptura, i sempre té la propera història al cap. Té clar que, amb cada obra, explora temàtiques o decisions estilístiques noves, que no havia treballat abans. A Calaixos mal tancats, per exemple, ha introduït el dialecte ebrenc. “Si basava les novel·les a les Terres de l’Ebre, els diàlegs havien de ser coherents i s’havien de fer amb el parlar d’aquí, no fer-ho no tindria sentit. Crec que fer això en una primera novel·la hauria sigut més difícil”, conclou l’escriptor.