Del 3 al 9 d’agost torna in-FCTA, el Festival de Cinema de la Terra Alta. Una cita cultural que arriba a la seva 9a edició amb un lema carregat de significat: “El que no mor, no es pot enterrar”. Una frase que ressona amb força en un moment d’incerteses globals, però que troba arrels fondes en el valor del ritual i la comunitat d’un territori que ha fet del cinema una eina de transformació col·lectiva.
Impulsat pel director i actor Iván Massagué Horta i per l’activista cultural Úrsula Agut Suàrez, membre del col·lectiu Sorolla’t, in-FCTA celebra la seva consolidació com un espai de trobada artística i transformadora que uneix cinema, música i arts visuals en un entorn rural, lluny dels grans circuits culturals. Amb només 500 habitants, Bot ha fet del festival molt més que un esdeveniment: és un motiu d’orgull, una bandera compartida i un ritual comunitari que es reactiva cada estiu a través del cinema i de la cultura viva.
El lema escollit per a aquesta edició, “el que no mor, no es pot enterrar” reivindica, per una banda, el ritual comunitari que explica com in-FCTA és ja un símbol d’identitat local. Assistir a una projecció sota els estels, compartir un silenci, un riure o una xerrada, sentir-se part d’un nosaltres.
De l’altra, el lema reflecteix la resistència tossuda de la cultura, capaç de persistir malgrat la precarietat, la incertesa o l’oblit institucional. Com els pallassos que fan riure enmig de la guerra, o els artistes que relaten el dolor des de l’exili, el cinema d’in-FCTA no s’arrossega: es planta, qüestiona i estima. És una cultura que cuida, que no es rendeix i que continua buscant noves formes d’arribar a l’altre.
La selecció oficial d’enguany, valenta i sensible, recorre les escletxes del nostre temps amb una mirada íntima, poètica i radical. Combina curtmetratges guardonats en grans certàmens amb propostes d’arrel local. Entre els títols destacats hi trobem La gran obra de Àlex Lora premiat als Goya, Cura sana de Lucía G. Romero premiat als Gaudí o Videoclub 2001 de Guillermo Polo amb premi Feroz. Històries que parlen de memòria, identitat, desig, desigualtats estructurals, guerra i reparació, des d’una pluralitat de mirades que interroguen el present i el futur.
Des de la seva primera edició, el festival organitza un concurs de curtmetratges on part de les projeccions participen en la secció competitiva. Una competició que ha esdevingut una plataforma de descoberta i reconeixement per a nous talents, especialment de joves directors a través del Premi Talent i direccions femenines a través de l’in-FCTA Fem. En aquesta edició el jurat del concurs està format per Silvia Abascal, Tomas del Estal, Sergi López y Catalina Sopelana.
Com a novetat d’enguany, i en línia amb el seu objectiu de professionalitzar el sector audiovisual en entorns rurals, in-FCTA presenta el seu primer Pitching professional, un espai dedicat a la presentació de projectes audiovisuals en fase de desenvolupament. Cinc propostes emergents, amb veu pròpia i compromís creatiu, seran exposades davant productores nacionals i internacionals en un format àgil i dinàmic, conduït per l’actor i director Iván Massagué. Un pas més en la voluntat del festival de fer del cinema no només un acte cultural, sinó una oportunitat de futur i d’arrelament professional per als creadors i creadores del territori.
Durant els dies del festival, la Terra Alta esdevé escenari vivent. Les vinyes, els camps d’oliveres i ametllers, la Via Verda, els antics molins o el vell camp de futbol de Bot es transformen en sales a cel obert, en llocs de trobada i de comunió col·lectiva. in-FCTA no s’entendria sense el suport dels viticultors, pagesos, petits comerços, gestors de cases rurals i veïns i veínes que, any rere any, fan possible que el cinema arreli amb força en aquest paisatge. Aquest ecosistema únic, al peu del massís dels Ports, és molt més que un decorat: és el cor d’un festival que ha fet del seu entorn la seva raó de ser. Nou anys després, in-FCTA es consolida com un festival amb veu pròpia, una cita indispensable per al cinema amb identitat, on creadors i públic es troben des del territori i per al territori. Un projecte que defensa que, quan la cultura es fa amb cura i comunitat, mai mor. I per tant, mai es pot enterrar.