Idil Bazán és una artista visual de Cabrera de Mar. Actualment viu a l’Ametlla de Mar, on desenvolupa el seu projecte Cala·mar, creant obres amb l’ús de materials naturals del territori ebrenc.
Com neix este projecte artístic?
Treballo des dels quinze anys. Tant quan vivia a Cabrera de mar, fins als divuit anys, fent classes extraescolars, i després he estudiat i treballat allà on he viscut: Barcelona, Londres, Eivissa.. Sense temps en pensar i molt menys fer alguna cosa per a mi… Doncs, vaig tenir un fill i vam mudar-nos tots a l’Ametlla de mar. En aquell moment, la meva parella i jo, organitzàvem el Surfcity festival, sobre el surf i el mar a Barcelona. I, vam haver de cancel·lar la quarta edició quan vam saber que estava embarassada. Així que sense feina i cuidant el nostre fill va venir la pandèmia i tot es va paralitzar. Però jo no podia parar. El meu cos i el meu cap portava tants anys ‘a tope’ que aquell fre en sec va ser dur, no estava acostumada a tenir temps… I així vaig començar el projecte artístic Idil Pernil.
Qui és Idil Pernil?
Un projecte personal i d’experimentació. On a través de materials naturals experimento les seves possibilitats artístiques. Per un costat, i arran del festival vaig conèixer la tècnica Japonesa Gyotaku. I vaig començar a fer proves amb el que tenia per casa… un peix i tinta de sèpia. Vaig fer milions de proves i he funcionat molt amb prova i error fins a aconseguir el resultat que volia. Per altra banda, he fet molts experiments. Amb sorra i argila blanca del nostre tros fent pintura als llenç i fent escultures. Amb les algues del riu Ebre i els seus canals i les algues del mar, la posidònia. Amb cendres i carbó de la nostra llar de foc.. També amb tota mena de rampoines naturals, o no, que trobo per les cales del territori o pels trossos i camps. En aquesta experimentació faig de tot, pintura, escultura, instal·lacions… la veritat és que la ment vola, i vola lluny… Però després un aterra a la realitat. En aquest sentit, estic treballant en un possible projecte d’art i creativitat per a nens, adolescents i adults. Crec que l’art és i hauria de ser assignatura obligatòria per tota la vida.
Avui dia quina és la teua relació amb l’Ametlla de Mar?
Tenia molt clar que no volia criar un fill a una ciutat. Jo em vaig criar a Cabrera de mar, un poble costaner i amb forta relació amb la natura i el mar. I, quan vam haver de decidir on traslladar-nos va ser curiós perquè vam estar mirant pel Maresme, que era on havíem viscut tant la meva parella com jo, però trobàvem que no era suficientment poble, suficientment natural. Havia canviat. O almenys nosaltres ho percebíem d’aquella manera. Necessitàvem quelcom més natural, més salvatge… Més natural i no tan urbanitzat. I va ser quan vam decidir que l’Ametlla de Mar complia totes les nostres expectatives: el mar, la gent, el poble, la gastronomia…
I amb el mar quina relació tens?
El mar, primer de tot és teràpia. És curació. Mental i física. Un bany al mar m’ho cura tot. Tota la fauna i flora que l’envolten em fa al·lucinar. Nosaltres som mar… Creixem en la placenta que té propietats similars al mar. Som dues terceres parts d’aigua el nostre cos… Per mi és un dels recursos naturals més potents de la Terra. Malauradament, no li donem la importància que es mereix…
Un bany al mar m’ho cura tot. Tota la fauna i flora que l’envolten em fa al·lucinar.
Idil Bazán
A Cala·mar integres l’art, la gastronomia i la tradició. Quina forma tenen les obres per poder representar estos tres elements?
Sí, el projecte Cala·mar sempre ha sigut un projecte d’admiració al poble de l’Ametlla de Mar i al seu origen pescador, els pescadors i la seva dura feina i els peixos i el mar. Quan investigues i preguntes vas trobant informació preciosa i enriquidora, com que cada barca de pesca hi havia un cuiner que era el que s’encarregava cada vegada que sortien a la mar en fer els ranxets de barca. S’agafava el peix més barat o el que estava defectuós i no es podia vendre i el cuiner se les enginyava per fer un bon àpat pels seus companys. En aquests ranxets hi ha diverses receptes que s’han acabat portant a les cases i fins i tot han esdevingut populars a la zona. Doncs el que faig és, a part d’explicar tots aquests orígens del poble i dels pescadors i els seus costums, entrego una postal amb una d’aquestes receptes perquè qui compra un quadre pugui experimentar el fer una d’aquestes receptes típiques de la zona a casa seva i degustar i sentir els aromes de la Cala allà on estigui.
En què consisteix el procés de creació de les teues peces?
Molta experimentació i moltes proves. Encara estic experimentant i evolucionant.. Podria dir que vaig començar fent gyotaku, però el que faig ara prové de la tècnica, però no ho és. Ho faig a la meva manera. Ara també estic estampant o segellant com més m’agrada dir-ho, tot tipus de coses diferents de peixos, com per exemple persones. Aquest projecte està vinculat també amb temes de la psicologia humana. Esta WIP.
I què t’inspira a l’hora de crear?
La vida, que és surrealista.
Com arriba a la teua vida el Gyotaku?
A través del festival Surfcity que orgnitzàvem a Barcelona.
I en realitat no utilitzes la tinta sumi, que és la clàssica del Gyotaku.
He experimentat amb la tinta sumi-e. però més en un sentit meditatiu com feien els monjos budistes zen. Però utilitzo de tot. Tinta de sèpia i calamar, acrílics, cendres, pigments, etc.
També utilitzes tota mena de materials, no?
Sí, materials i papers de tota mena. Quan arribo a la botiga és una bogeria totes les possibilitats que hi ha… Vaig amb calma i sempre compro papers nous per provar i experimentar. Surten coses meravelloses, sempre. A mi em motiva i m’emociona.
També és important en el teu treball la sostenibilitat.
Si, sempre ho és. Quan treballo i quan no. S’ha de dir que faig el que puc. La vida contemporània ja sabem que comporta, entre altres coses, al consumisme i el consumisme no és sostenible. Sortir del sistema és molt difícil pel que podem intentar fer tot el possible i el que estigui dins les nostres possibilitats.
