Francesca Whitlock viu en una casa al centre d’Horta de Sant Joan. És una construcció típica, de pedra, amb murs gruixuts i escales empinades. Al pis de dalt de tot hi té unes vistes privilegiades, motiu pel qual va decidir instal·lar-hi el seu taller. Sota el nom de Tierra y Tinta, l’artista crea gravats inspirats en els paisatges de la Terra Alta, els seus cultius, el vi i les sensacions que li aporta viure en un indret estretament lligat amb l’entorn.
Whitlock és de Londres, on va créixer i va començar a treballar en el món de la comunicació. “Fa deu anys vaig veure que no podia més, tenia una vida molt estressant. Vaig deixar la feina per viatjar i buscar el lloc on volia viure tranquil·la”, explica l’artista. Ara fa uns set anys va marxar d’Anglaterra cap a un poble petit de Navarra. Allà va confirmar que se sentia en pau en plena natura, vivint a un altre ritme. “Jo encara no em veia com una artista, però allà em vaig inspirar i em vaig llençar a experimentar amb l’art de manera autodidacta”.
A través de vídeos, tallers, classes i llibres, va anar guanyant confiança i va familiaritzar-se amb la tècnica del gravat. Va acabar a Horta de Sant Joan, en una finca allunyada del poble, cultivant tot el seu menjar i vivint de manera autosuficient. Més endavant va decidir que volia viure també en contacte amb els veïns i es va traslladar al centre, i des de llavors que combina el teletreball amb les seues creacions. “El lloc on em sento més inspirada és Horta. M’inspiren els seus paisatges, la llum, aquesta naturalesa tan curiosa i única… aquí és on vaig començar realment a sentir que podia crear. Aquí m’adono de la connexió amb la natura i els seus cicles, creant sobre la sequera, per exemple. Abans, vivint en una ciutat, si no plovia doncs millor. Ara surto al camp tots els dies i m’adono que no creix res si no plou, i que quan ho fa, els rius van plens”, reflexiona Whitlock. Estes preocupacions i observacions se reflectixen en els gravats: n’hi ha que retraten fulles, plantes, muntanyes, vinyes, pagesos, conreus… son les mateixes vistes que té des de la part alta de casa, des d’on fa proves amb els papers, les tintes i els conceptes. Sembla que, com Picasso, tot el que sap ho ha après a Horta.
