Des del passat setembre que la façana de l’absis de la Catedral de Tortosa té una segona pell: una bastida que permet la segona fase de les obres de restauració dels elements arquitectònics i escultòrics d’esta coberta. Ara es continuen els treballs iniciats al 2024, que ja van permetre recuperar quatre de les nou crugies que conformen la capçalera de la Catedral. La intervenció també inclou la torre de Santa Caterina amb l’objectiu de restaurar i consolidar els elements de pedra, especialment els decoratius i escultòrics, afectats pel pas del temps i les filtracions d’aigua. Estos són els més curiosos, tot de representacions d’escenes, cares, personatges o elements naturals que embellixen les parets de pedra i que ara tenen una nova vida, nets i restaurats, però mai intervinguts de manera invasiva. Una de les màximes del procés és el respecte absolut cap a l’arquitectura inicial, però també cap al pas del temps i les modificacions que, de manera orgànica, s’han ocorregut.
Els arquitectes autors del projecte són Carles Brull i Andreu Alfonso i l’empresa encarregada de les obres és Cyrespa Arquitectónico, amb un pressupost de 552.742, 51 € promoguts pel Capítol de la Catedral de Santa María de Tortosa, amb el suport del programa 2% Cultural del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, la Diputació de Tarragona i el Bisbat de Tortosa.
El mossèn Víctor Cardona Eixarch, Degà del Capítol Catedralici, és un apassionat de l’arquitectura. I de la Catedral. Visita les obres sovint per veure com evolucionen i s’engresca de veure com l’equip de treball avança. Això sí, ho fan lentament, assegurant-se que actuen amb cura cap a tots els elements. Les inclemències del vent també limiten, de vegades, les seues jornades. Feinejar en alçada i a l’aire lliure implica que les bufades o la pluja marquen el calendari.
“La problemàtica, majoritàriament, sempre és l’aigua. A les torretes, per exemple, se’ls han fet uns taps perquè no hi entre. Volem, majoritàriament, dues coses: que no se’ns face malbé la pedra per l’aigua i que la primera planta sigue visitable”, conta el mossèn. Una de les accions més visibles, ja des de l’absis, és la construcció de nous merlets en este primer pis, que imiten els que ja existixen uns metres més enllà. Seran útils per quan els visitants passen per aquí perquè seran un element de seguretat més. Darrere seu, subtil, s’hi està col·locant també una barana fina que es camufla amb la pedra.
Natalia Cisneros, al capdavant de l’obra, explica que tot el procés és extremadament curós. “Per netejar treballem amb una espècie de pistoles que funcionen a pressió. Primer traiem els fongs de manera manual i natural perquè tot el procés sigue el més suau possible”, explica. “Hi ha gàrgoles, per exemple, que són especialment tedioses per l’alt nivell de detall que tenen. On hi ha més concrecions, més s’acumulen la pols o els líquens. Hi ha elements que són molt espectaculars”.
El projecte preveu l’adequació de la coberta per incorporar-la al futur recorregut de visita a la Catedral per tal de donar a conèixer al públic la riquesa artística i simbòlica de la seua arquitectura gòtica. Les gàrgoles, elements visibles des de fora de l’edifici en tota la seua silueta, són un dels elements més cridaners. També les que han sofert més maleses, ja sigue pel temps o per les modificacions humanes fetes al llarg dels segles. Les que miren directament a l’exterior o queden a la façana sense accés, resten en bon estat. Però algunes de les que es troben a prop dels pisos i han estat a l’abast de les mans, troben a faltar parts com el cap. Estes particularitats, com les firmes dels artesans que van treballar en la construcció de la Catedral o els dibuixos que hi van dixar, no s’esborren ni s’esmenen perquè formen part de la història de l’edifici.
La magnitud i antiguitat de la Caetdral, que va començar a construir-se al 1347, han fet que haja necessitat obres, ajustaments, renvacions i manteniment, no sempre de la manera ideal. Per exemple, ara també s’han de recol·locar els vitralls. “Està documentat que al segle XIX, suposo perquè estava de moda, es decidix posar vitralls. Amb la guerra civil es van trencar, es van fer malbé. Als anys 60 van voler arreglar-los però hi ha vitralls que no encaixaven i estan tallats, o altres que estan envoltats d’argamassa. Ara hem intentat que es pugue veure el dibuix gòtic dels vitralls, perquè sinó es perdrà”, conta el mossèn.
Està previst que les obres duren uns vuit mesos en total. Amb la preservació d’un edifici tan singular es vol no només garantir-ne l’estructura i el bon estat, sinó també obrir-ne una nova part als tortosins i als visitants de fora de la ciutat. La idea inicial és pujar per la torre de Santa Caterina i baixar per la de Sant Pere, que té unes escales de caragol dignes de qualsevol història de cavallers. Amb esta nova perspectiva, qui passe per aquí podrà fer-se una idea de la importància que va tenir Tortosa en temps passats, quan ella i el riu Ebre eren el centre de moltes històries.
