Flor de Camp és un projecte agrícola capitanejat per Noèlia Pallisé i Josep Maria González i que vol seguir amb la tradició agrícola de la Ribera d’Ebre. El projecte arrenca just després de la quarentena, al 2020, i combina l’experiència de González, que ve de família pagesa, i Pallisé, que s’ha encarregat d’impulsar les xarxes socials i la pàgina web de Flor de Camp.
L’empresa produïx i comercialitza fruita de pinyol i calçots. Gestionen diverses finques a la comarca, la majoria al seu poble, Benissanet, i estan pendents de cada pas del procés. Tot l’any dedicat a cuidar el camp i els arbres per quan arriba el moment de collir, envasar, vendre i exportar. Ara mateix es troben immersos en la temporada dels calçots. Els cullen cada matí, els transporten fins a la seua nau i allà els peparen i els agrupen per sortir al mercat. “Hi ha algun altre productor per aquí, però la nostra zona no és molt de calçot. Tot i que aquí hi surt un calçot espectacular per les condicions climatològiques que tenim, podem competir perfectament”.
González va començar l’aventura de plantar calçot fa dècades, quan encara treballava amb son pare. Però el volum de faena els va obligar a dixar este cultiu i centrar-se només en el de fruita de pinyol. Es va quedar amb ganes, i amb la nova etapa que ha obert amb Flor de Camp, s’hi ha abocat de ple. “Al mes de març plantem el que és un calçot petit, que és diu la ceba de calçot. D’allà en surten cebes, les arrenquem a finals d’agost, les escampem i les posem a assecar. Al setembre plantem les cebes i d’aquí naixen els calçots. Anem plantant una ceba i dixem, més o menys, uns vint centímetres de separació entre la següent, i així anem fent”. A partir d’aquí, els calçots s’han d’anar cobrint a mesura que creixen. D’aquí ve el nom, de la terra que els ‘calça’, explica el pagès.
“Al camp s’hi ha de venir amb ganes, ben esmorzat i ben calçat”, conclou González. Juntament amb Pallisé, formen un tàndem d’apassionats del conreu i la natura. “De petit, mon pare em va ensenyar que hem de ser racionals amb el que fem. Intentem buscar un equilibri, respectem elements com la fauna útil o les cobertes vegetals”. Parlen i assenyalen les vistes d’una de les finques que porten a Benissanet, des d’on s’intuïxen les muntanyes de Tivissa i el bosc de ribera de l’Ebre. Esta és la vida que volen, la vida que han triat.