Ens apropiem d’estes paraules de l’Himne de la Cinta amb el desig d’articular i compartir algunes reflexions al voltant del comunicat que una quinzena d’artistes tortosines i d’altres punts de les Terres de l’Ebre vam emetre en fer-se públic el programa de les Festes de la Cinta d’enguany. De manera espontània, vam encetar una conversa sobre este fet que no considerem digne d’un govern progressista. Fent ús de la llibertat d’expressió i amb una intenció crítica i constructiva, vam decidir fer pública la nostra indignació per l’absència total de propostes d’arts escèniques liderades per dones en les nostres festes majors.
L’objectiu no és altre que esperonar l’Ajuntament de Tortosa a incloure el criteri de la igualtat de gènere i l’equitat a l’hora de programar esdeveniments integrats en les arts escèniques, per tal de comptar amb uns escenaris plurals i diversos, que allò que passi a banda i banda d’un escenari sigue reflex de tota la societat tortosina i trencar així un greuge històric que s’arrossega des de fa dècades.
Si fem un recompte de la presència femenina en les actuacions musicals dels últims deu anys de les nostres festes, les formacions liderades per dones mai ha superat el 13,95% -xifra de l’edició del 2018, que consta d’una representació de 6 projectes artístics liderats per dones respecte a un total de 44 actuacions programades-, sent enguany de l’1,64% fregant mínims històrics. Si ens fixem en les formacions programades enguany on hi figura alguna dona, només representen un 11%, la qual cosa indica que el 89% restant està compost majoritàriament per homes. Aquestes dades queden molt lluny encara de la paritat que ens sembla lògica l’any 2025. Cal remarcar, a més, que en cap moment això es deu a una manca de propostes artístiques capitanejades per dones a les nostres terres, ja que de dones artistes amb projectes propis, amateurs, emergents i/o professionals n’hi ha i des de fa dècades. Cal emfatitzar, per tant, que la nostra reacció no ve motivada únicament per la situació concreta d’enguany, sinó que és fruit del cansament i la frustració d’un patró d’actuació que es repeteix any rere any, sense que ningú pose el crit al cel.
Mostrem, a continuació, un gràfic elaborat a partir d’una minuciosa recerca i anàlisi de les dades que hem pogut reunir de la darrera dècada de les Festes de la Cinta que, creiem, dóna prova molt clara i visual d’una situació sostinguda en el temps que requereix sens dubte un replantejament de la qüestió com el que proposem encetar a partir del nostre comunicat del passat 18 d’agost i en el que volem aprofundir en el present article:
Valorem positivament la ràpida reacció per part del consistori que ens va emplaçar a una reunió d’urgència amb el propòsit d’entaular una conversa sobre els diferents punts de vista de la disjuntiva. L’Ajuntament ens ha escoltat, ha assumit la seua responsabilitat, ha pres nota de les nostres demandes i s’ha compromés a treballar-hi passada esta edició de les festes. Així mateix, ens tornarem a trobar en una propera reunió a l’octubre on es concretaran els compromisos a prendre per part seua, a més de fer una valoració de les festes des de la perspectiva de gènere que creiem imprescindible per garantir la igualtat i la pluralitat en l’àmbit social, cultural i festiu de la nostra ciutat.
Tanmateix, ens sembla pertinent accentuar que les demandes que proposem no les exhortem exclusivament com creadores i artistes, sinó sobretot en tant que usuàries i públic de les festes i en nom també d’altres persones i organitzacions que ens han fet arribar, a través de les xarxes, el seu suport al comunicat, donant prova d’una inquietud que també preocupa altres sectors no artístics de la nostra població.
Reclamem que es programen formacions liderades per dones i persones del col·lectiu LGTBIQ+ més enllà de dates assenyalades -i de la mateixa manera importants i imprescindibles- com ho són el Dia de la Dona, el Dia de l’Orgull o el Dia Internacional contra la violència de gènere, per tal d’obtenir una visibilitat transversal en la programació cultural. Cal seguir reivindicant, celebrant i visibilitzant estes jornades destacades i especials, però no poden servir com a únic espai d’articulació i manifestació cultural femenina o del col·lectiu esmentat i altres minories. L’objectiu d’estes jornades ha de ser un pont, un camí per tal d’arribar a una programació anual cada cop més plural, heterogènia i transversal, no tan sols una meta final.
Per a aconseguir-ho, en primer lloc, cal assegurar que els equips tècnics que preparen, escullen i organitzen la programació de les festes tinguen o desenvolupen la formació i les eines corresponents per poder-hi aplicar una perspectiva de gènere i que treballen coordinadament amb l’àrea d’Igualtat i altres organitzacions que donen a conèixer i reclamen dignificar les professionals del món de la cultura de les Terres de l’Ebre.
En segon lloc, cal que els criteris per fer la tria dels grups que figuren al cartell de festes vaiguen més enllà de la capacitat de les formacions de mobilitzar un públic massiu o de l’encaix pressupostari. Afortunadament, hi ha suficients espais festius i temps de durada per a combinar propostes de masses amb projectes emergents i buscar, així, un equilibri que mobilitze també públics diversos. Recordem que l’objectiu de les festes ha de ser, també, arribar als múltiples sectors que ja formen part de la nostra ciutat, que des dels seus orígens reivindica la pluralitat i la diversitat.
Finalment, cal que les vies per a fer arribar propostes musicals i artístiques a l’Ajuntament es comuniquen de forma transparent i siguen accessibles a la ciutadania, garantint, així, la igualtat d’oportunitats que reclamem.
Per concloure, ens sembla important destacar que les impulsores d’esta denúncia pública hem decidit no organitzar-nos sota un moviment concret ja que valorem que ja hi ha col·lectius com Vaga Feminista o l’Associació MIM, a la qual Col·lectiu Cultura està associat, entre altres, des d’on s’articulen reivindicacions com la nostra. Esperem que esta situació que hem protagonitzat sigue la llavor per tal que ajuntaments com el de Tortosa seguisquen l’exemple d’altres consistoris i incloguen en la seua política de programació cultural la perspectiva de gènere de manera permanent, transversal i en constant revisió.
Aprofitem també per agrair totes les persones i organitzacions que ens han mostrat el seu suport estos dies amb l’objectiu de seguir enriquint el debat públic sobre este tema, fent-nos d’altaveu d’una realitat compartida. És per això que volem agrair especialment al Casal Popular Panxampla que ens haigue ofert el seu escenari el proper dia 5 de setembre a les 21 h perquè la nostra veu se sentigue amb l’actuació de PD Onea i Polyklyn i la lectura de les nostres demandes per part de Damas de españa.
Si bé hem començat este article citant l’himne de la nostra patrona, la Cinta, volem acabar recordant un altre símbol no només de les nostres festes, sinó de la nostra idiosincràsia: l’Ordre de l’Atxa, que honora la valentia i el caràcter combatiu de les dones tortosines. Natros hem volgut i hem decidit juntes ser valentes i deixar de callar, posar el focus sobre una realitat que forma part del debat públic als nostres carrers, any rere any, del que bona part de la nostra societat parla, però que mai sembla formar part de debats formals en espais amb poder de decisió i acció. Desitgem ara que la nostra veu sigue escoltada i tingue conseqüències positives per a tota la societat tortosina.
Damas de españa, DJ LaMunu, PD Onea, Cristina Monllau, La Catxell, Clàudia Xiva, Mar Grifoll Ginata, Laura Victòria i Matilda, Néfur, Polyklyn, Aida Mayor, Xènia Gaya Nofre, Tea Margo, Meli Perea, Verònica Hernández Royo, i l’associació cultural i LGBTIQA+ Okay Productions.