Kiama Sorli parla castellà i una mica de català en un marcat accent francès. Va nàixer i créixer al país veí, tot i que cada estiu tornava a les Terres de l’Ebre per cuidar les terres de la seua família. El seu iaio era d’Ulldecona i li explicava que, durant els anys de la guerra, va malviure i passar gana. Va emigrar a França i allà es va casar, però sempre tenia un peu a Catalunya i als estius hi tornaven tots plegats. Aquells mesos tenien sentit per a Sorli. A través del contacte amb la natura, amb les oliveres centenàries i mil·lenàries, amb l’acció de plegar els seus fruits i treballar la terra com li ensenyava son iaio, va forjar un sentiment de pertinença cap al territori que sempre l’ha acompanyat. Acaba d’obrir una galeria d’art a l’Aldea que vol ser moltes coses més: un espai de reunió entre creatius, on admirar i comprar art local i d’arreu del món i que, de pas, enriquixque la zona.
Sorli és artista, dissenyadora i directora artística. El seu projecte, KhaOs, va nàixer fa quinze anys a París, i consistix en utilitzar l’art per transformar i revaloritzar tot tipus d’espais. El seu paper és el de coordinadora entre agents com arquitectes, enginyers o altres artistes, però també ha fet de comissària i l’apassiona ajudar a descobrir talent emergent. Després de la pandèmia va obrir un espai a Barcelona on no només s’hi feien exposicions, també esdeveniments per a grans marques, desfilades, presentacions, rodatges… Va ser el pas previ a establir-se on realment volia: el Delta.
Al juliol va inaugurar KhaOs Terres de l’Ebre, una nau al carrer Tortosa de l’Aldea que ha tingut mil usos abans de caure a les seues mans. És un espai diàfan, ampli, ara amb obres d’art impreses en lloc de finestres. “Penso que el delta de l’Ebre és, estratègicament, un espai perfecte per venir. Barcelona està col·lapsada i aquí hi ha espais amb gran valor, començant per les espècies salvatges que hi viuen. Esta nau és una eina per al territori, per exposar-hi art i ensenyar-lo a tothom, o per fer-hi esdeveniment culturals, per exemple”, explica l’artista. “No tinc una visió elitista de l’art. Aquí no només hi haurà artistes reconeguts. A París ja ho feia, ajuntava obres de persones famoses amb altres de persones de vint anys que tot just començaven a treballar. El més important és la qualitat, el nivell, i aquí n’hi ha molt”. De fet, a les parets de la galeria ja s’hi veuen noms de totes les parts del món al costat d’obres fetes a pocs quilòmetres.
També hi ha la voluntat d’oferir peces a preus assequibles per trencar amb la idea que comprar art és car. Vol esdevenir un agent més del territori, i en cap cas algú que ve de fora a plantar-hi un projecte sense context. De fet, s’ha instal·lat a l’Ametlla de Mar i, tot i que agafa avions contínuament per seguir treballant a París, diu que vol viatjar menys i acabar dirigint l’empresa des d’aquí.
A la nau encara hi queden alguns retocs per fer. Detalls d’il·luminació o la posada en marxa d’una foodtruck a l’exterior de l’espai per oferir menjar saludable i barat a qui passe per davant, o a la gent que espera l’autobús. La parada és molt a prop de la galeria. Sorli observa el poble, n’observa la gent. Els vol entendre i fer-los part del seu projecte.