Març i abril i llibres. Llistes d’obres recent sortides de la impremta als mitjans de comunicació, rànquings, entrevistes, signatures i presentacions. Escriptors ocupant portades i crítics afilant les plomes. Recomanacions llibreteres i aquell ambient de festa, de poder triar i remenar les novetats.
La literatura ebrenca seguix d’enhorabona. Després d’anys d’ebullició narrativa, els autors de les comarques del sud que seguixen actius no decau. Cinta Arasa, Maria Climent, Marta Sans, Cinta Farnós, Òscar Meseguer, Clàudia Pallisé, Joan Roca Navarro… i un llarg etcètera de noms que lliguen les lletres al territori. Els escriptors creen personatges que viuen, actuen i pensen en ebrenc. Ens ho deia Alejo Palacios, pintor argentí que s’ha traslladat a la falda dels Ports després de viure a Barcelona una temporada: ‘’Les Terres de l’Ebre estan de moda’’. I se nota no només per la quantitat de caravanes que taponen els pobles cada cop que hi ha un festiu al calendari. També s’aprecia l’interès que desperta la nostra manera de fer, els llibres que escrivim, com vivim i com parlem.
Fer servir el nostre dialecte fora de l’Ebre sovint comporta celles aixecades i aquella sensació de què no t’han entès però dissimulen. Tenim un vocabulari ric que mantenim amb gust de generació en generació, i és complicat, perquè no se parla igual a Amposta que a Horta de Sant Joan tot i que ens diguen que arreu parlem tortosí. Les lleis de la llengua no dixen gaire espai a la imaginació ni a la creativitat lingüística, i les frases o les paraules que més ens solen agradar no estan incloses al diccionari de l’IEC. És difícil trobar una solució a este problema de representació del parlar de l’Ebre en el llenguatge escrit, però quan s’intenta sortir de la norma amb amor i cura, de vegades, s’aconseguix. Qui no va sentir-se com a casa, llegint Gina?