El Ports. Natura i Art: Una porta a la reflexió

La proposta cultural permet gaudir de la natura a través de la mirada dels artistes

“Despertar la nostra empatia cap a l’art es converteix en un generador de noves connexions entre humans i naturalesa”. Estes són unes de les paraules que ens adreça un dels organitzadors que ens acompanyarà durant tot el recorregut. La sisena edició d’Els Ports. Natura i Art, organitzada per Lo Pati Centre d’Art Terres de l’Ebre i l’Associació Cultural Natura i Art, aposta pel respecte i la conservació del medi ambient en un moment històric crucial, tal pel que fa al qüestionament  del creixement econòmic, com a la greu crisi ambiental i també sanitària.

Es tracta d’un conjunt d’intervencions artístiques contemporànies i efímeres en espais del Parc Natural dels Ports. Ens reunim a l’àrea recreativa de la Franqueta, a Horta de Sant Joan, este any amb grups més reduïts per mantenir les mesures de seguretat. Després de les paraules de l’organitzador, ens endinsem al bosc.

Caminem pocs minuts a l’esquerra del riu dels Estrets i, quan el paisatge ja ha canviat totalment, trobem Nil Nebot (Torrella, Barcelona) qui ha deixat d’utilitzar el material típic de la pintura per crear art únicament a partir d’elements naturals. La seua obra emmarcada pels Ports ha estat creada a partir dels pigments extrets de les pedres. Ell, descalç i assegut a sobre una roca, explica la bellesa i la història que amaga qualsevol roca com a testimoni del pas del temps, així com la simbologia de la seua obra, carregada de crítica a la societat actual marcada pel pensament racional i metòdic.

Seguim la ruta i desenes de ‘bolets’ en forma de paperines van apareixent a la vora del camí. Teresa Mulet, artista amb arrels rapitenques, ens espera envoltada d’estos papers enrolats. Pianissimo, Piano, Mezzopiano, Mezzoforte, Forte, Fortissimo, Fortississimo. Mulet ens convida a tancar els ulls i visualitzar el paisatge sonor  que ens envolta. Escoltem el riu, el vent i els ocells. Durant l’estona que compartim amb ella, xiuxiuegem, cridem i riem. Abans de marxar, però, ens regala a cadascun de nosaltres una paperina per escoltar allò que ens envoltarà mentre prosseguim la marxa.

Després d’haver caminat una bona estona, a la nostra esquerra hi ha, al sota-bosc, veiem un mandala gegant amb formes de serp. L’artista tortosina Núria Arias ens està esperant. Ens explica la simbologia de les serps, l’estructura del mandala per a la seua persona, i la construcció de les persones en l’actualitat. El seu objectiu amb l’obra és “arribar a escoltar l’ocell de l’ànima”, que va més enllà de qui pensem que som.

Seguim caminant i, arribats al Mas de Corretja, asseiem en cercle al voltant de Jordi Abelló, qui ens descobreix uns nous artistes: els tèrmits. Ell diu que és el seu representant, que els tèrmits no són “l’enemic invisible” sinó els “escultors invisibles”. Amb un to més humorístic, relata la història de l’art fins a arribar a Alberto Giacometti i l’estructura cúbica que encaixava ‘Nose’. Situa petits fragments de fusta treballats pels tèrmits al centre de l’estructura, que és una recreació exacta de la de Giacometti, posant així en relleu l’obra dels petits insectes. Després, ens convida a l’observació detallada de dos arbres que estan molt a prop nostre que mostren també el treball dels tèrmits. Finalment, com a colofó, Abelló mostra una de les bigues del Mas, corroïda pel treball d’estos petits “escultors” i la col·loca a sobre de l’estructura giacomettica.

Després d’haver deixat enrere les obres d’art dels tèrmits, veiem dues persones abraçades. Estem prop del forn de calç, concretament en una zona amb molta vegetació i pendent. Les càmeres s’han d’apagar, és el torn de la performance de Jordina Ros amb Pere Estadella. Es tracta d’una peça dolorosa i introspectiva, l’abandonament del ‘jo’ per tornar a connectar amb la mare terra.