Vanessa Salvador té un vincle molt fort amb els seus animals. Està al capdavant del seu propi projecte. Pastura unes noranta cabres catalanes, una raça autòctona gairebé desapareguda al país, característica per la blancor total dels animals. Des del juny passat que les cuida a l’Espai Test Agrari de Gandesa, un projecte que vol donar resposta a les noves generacions de pastors i pastores que es volen incorporar al sector primari a través de la recuperació de l’activitat agrària del municipi. Salvador fa voltar les cabres per tot Pàndols i Cavalls. La seua zona preferida, però, és Puig Cavaller.
Ser pastora l’ha dut a fer front a reptes personals. Per exemple, té vertigen. “Més d’una vegada m’he vist abocada a un barranc mentre pasturàvem, elles em passen pel costat tan tranquil·les com volent dir, no, no és per aquí”. Parla de les seues cabres com si fossen amigues, filles fins i tot.“Estar aquí i dedicar-me a això em fa sentir plena. He après més en sis mesos que en tota la meva vida”.
És època de naixements. Naixen cabrits cada dia. “Algunes cabres jeuen o criden, d’altres ni t’adones que ja han parit, les veus amb el bebè i no han dit ni piu”, explica orgullosa. Però la ramaderia no és sempre amable, i les malalties, la pastura amb altes temperatures o els animals que s’han de sacrificar la porten a valorar l’ofici i a tractar-lo amb respecte. Va estudiar a l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, a Rialp, després d’aterrar a Horta de Sant Joan fa uns cinc anys. És barcelonina i enginyera industrial de professió però va canviar de vida i va triar la vida rural. Ajudant uns amics pastors va veure que cuidar cabres era el que havia de fer, i s’hi va llençar de cap.
“El que tenia clar era que havia de fer vincle amb elles, això era primordial per a mi”. I és cert que el té, perquè elles la veuen i la seguixen, li fan cas, se li acosten amb calma. Molts dies, les treu del corral sense el gos pastor. Només amb la veu, que emana calma, acudixen a ella.