Riba-roja d’Ebre es prepara per celebrar la setena edició de la Festa de l’Oli de Ginebre, un esdeveniment que connecta tradició, cultura i patrimoni. L’associació Amics de Riba-roja, organitzadora de la festa, ha dissenyat un programa d’activitats que tindrà lloc de l’1 al 3 de novembre i que inclou la inauguració d’un nou forn d’oli de ginebre, conferències, tallers, exposicions d’art i una fira d’artesania.
Este any, la festa té com a novetat la presentació del documental Els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre. Els vestigis d’una destacada indústria ebrenca, produït pel Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) i que serà presentat pel seu director, Jaume Perarnau, juntament amb l’antropòleg Josep Fornés.
Una tradició centenària
El president d’Amics de Riba-roja, Josep Aguilà, és un apassionat de l’oli de ginebre, del seu procés i del resultat que dona. L’oli de ginebre ve de la planta del mateix nom i té propietats curatives. “La saba d’este arbust és un líquid, és la sang de l’arbre. És cicatritzant, antisèptic, es pot fer servir per mantenir la pell, per a les articulacions, per als músculs… fa dos o tres-cents anys, tots els pastors duien una banya plena d’este oli per curar els animals”, conta Aguilà.
Fa un any, quatre forns d’oli de ginebre a Riba-roja d’Ebre van ser oficialment declarats Béns d’Interès Local i inclosos al Catàleg del Patrimoni Cultural Català, sumant-se als onze que ja van ser catalogats el 2016, juntament amb el pou de gel. En concret són els forns de les Cadolles de Carlet, El Racó de les Fosses; el de Milio la Patxoca i el forn d’oli de ginebre de la Vall de Metxut.
Els forns d’oli de ginebre són unes construccions de planta circular que es troben assentades sobre una roca llisa. Tenen forma de cubeta i es tanquen amb una coberta en forma de cúpula semiesfèrica. A l’interior s’hi troba el tupí o l’olla que actua de recipient. Els troncs de ginebre s’introduïen dins d’este tupí per fer la destil·lació en sec. A partir d’aplicar-hi calor, els troncs desprenien una substància que sortia per un orifici i es recollia en una pila exterior. Després d’este procés de deshidratació, s’obté l’oli de ginebre.