Educació defensa la deriva educativa cap al model competencial, mentre que USTEC el titlla de “neoliberal”
El Ministeri d’Educació va presentar l’any passat una proposta de Selectivitat amb menys proves i que avaluarà la maduresa i les competències en diferents àmbits de l’alumnat. En les últimes setmanes, diversos alumnes de centres escollits han realitzat uns exàmens que seviran perquè el proper juny, un any abans de la implementació d’esta nova Selectivitat, el Ministeri tingue els resultats de les proves pilot.
Este canvi és un pas més en la transició de l’educació cap a l’àmbit competencial, que guanya cada dia més terreny als mètodes tradicionals on se valoren els coneixements. Les competències valoren si els alumnes són capaços de resoldre problemes mitjançant els seus propis coneixements i aprenentatges. Consistix en contextualitzar cada situació i resoldre-la dins de les circumstàncies donades. Segons la directora dels Serveis Territorials d’Educació, Montse Perelló, durant este curs ja s’ha començat a implantar el currículum per competències a 1r de Batxillerat perquè, el juny del 2024, quan la Selectivitat nova entre en vigor, estiguen a punt per a la nova manera de fer. No serà fins al curs vinent que el nou decret serà efectiu també a 2n. Perelló explica que a Batxillerat seguiran els cursos de Secundària, i que a Primària ja fa uns anys que l’aprenentatge competencial prèn força. Apunta també que cada centre ha tingut cert marge de maniobra per aplicar els continguts de la manera que ha cregut corresponent, però que el futur educatiu passa per avançar cap aquí.
No tots els professionals que formen part de l’àmbit educatiu estan satisfets amb el canvi. La coordinari del grup nacional de Secundària d’USTEC·STEs (IAC), la Unió Sindical dels Treballadors d’Ensenyament de Catalunya, afirma que “la Unió Europea ens ha tocat el crostó perquè a Espanya hi ha molt pocs llicenciats, molts abandonament escolar i molt poca gent que cursa estudis post obligatoris”. Valentín creu que aquí està la raó per la qual se canvien els models per accedir a la universitat, en contraposició a una inversió per fer possible que els alumnes tinguen més oportunitats i recursos per accedir-hi. Ho il·lustra amb un exemple. “Imagina que el Ministeri diu que hi ha d’haver més cotxes amb l’ITV passada. Què s’ha de fer? O fomentar que la gent compri nous cotxes invertint-hi diners o dir a qui revisa l’ITV, ei, baixeu els criteris, no sigueu tan estrictes”.
USTEC defensa la implantació competencial, però acompanyada de l’aprenentage de coneixements. “Estem totalment d’acord en què cal formar individus competents que siguin capaços de desenvolupar-se tant en societat com en el món laboral o acadèmic. Però n’hi ha prou amb ser competent? Es pot ser competent sense tenir assolits uns coneixements o sabers? La nova ordenació curricular, tant la de l’ESO com la del Batxillerat, està centrada en les competències -malgrat n’oblidi una de molt important: la competència de pensar- i arracona els coneixements i els sabers”.
Segons la portaveu nacional del sindicat, Iolanda Segura, este model respon als interessos de grans empreses, que busquen un tipus de treballador molt concret que s’adapte als seus mecanismes interns. “És el que anomenem la neoliberalització de l’educació”. Apunta també que els marcadors no acompanyen la implantació competencial: “No s’han millorat els resultats, més aviat el contrari. I, a més, aquesta manera de treballar genera segregació, perquè als centres on hi ha un tipus d’alumnat provinent de famílies benestants, amb més poder adquisitiu i un nivell sociocultural mitjà-alt, allò que pugui mancar a nivell d’aprenentatges ho poden suplir fora de l’aula. Això no passa amb l’altra part dels estudiants”.