El Molí de l’Assut: un vestigi renaixentista al mig de l’Ebre

Com si d’una illa se tractés, el Molí de l’Assut se situa entre els pobles de Xerta i Tivenys, banyat per les aigües del riu Ebre a costat i costat. És l’únic edifici industrial de l’època renaixentista que encara s’aguanta dempeus al conjunt de les Terres de l’Ebre. Tot i el seu gran valor històric, el Molí porta dècades abandonat, sense que cap institució ni empresa n’hagi fet cap ús, i una gran part de l’esctructura ha caigut. La teulada té un forat que va obrir-se fa anys i ha estat el factor que ha permès la degradació de la resta de l’edifici: bigues podrides per l’aigua que han acabat cedint, parets caigudes, forats i un terra que suporta les inundacions del riu cada cop que augmenta el cabal.

Roger Aviñó, actual alcalde de Xerta, va entrar a l’Ajuntament l’any 2007 en funció de regidor. Des de llavors que una de les seus obsessions, tal i com ell ho explica, ha estat intentar que el Molí de l’Assut no caigués a terra. Ell va ser l’encarregat d’investigar qui n’era el propietari i per quines vies el Molí podia passar a mans de l’ens públic. Després d’anys d’investigació, de trucades i descobertes, va decidir que l’expropiació era la via més simple per salvar este vestigi renaixentista, ja que la seua localització al mig del riu el converteix en un rara avis. És a dir, en una excepció de la norma que ha dificultat uns tràmits que, en altres condicions, haguessen resultat rutinaris.

La lluita popular per salvar-lo fa anys que va iniciar-se. Al 2008 se va crear una plataforma que vetllava per la conservació del Molí, any en què se van celebrar diversos actes per denunciar el mal estat de l’immoble. També és la data en què se van pintar missatges de reivindicació, que demanen la salvació del Molí. Roger Aviñó creu que un espai com este, al mig de l’Ebre, podria ser un revulsiu per a la zona degut a la proximitat amb la Via Verda i les vistes privilegiades de l’Assut i el riu.

El Molí de l’Assut se va construir l’any 1575 i, primerament, feia les funcions de molí fariner. A l’interior encara hi ha part de la màquinaria que es feia servir per a estes tasques. Utilitzava la tècnica del regolf, molt eficient si es disposa d’un cabal abundant d’aigua, com era el cas. L’aigua entrava per un extrem de l’assut i passava per uns cilindres de pedra situats a la planta baixa, que feien moure els eixos. La seua funció va canviar a principis del segle passat, quan unes turbines també mogudes per la força de la corrent generaven energia per als pobles de Xerta i Aldover.

La fisonomia de l’Assut va canviar amb l’arriba de la central hidroelèctrica l’any 2002, ubicada a la part de Xerta. Actualment, no es pot accedir al Molí si no és per una passarel·la propietat de la central, un impediment que s’hauria de solucionar si finalment s’aconsegueix rehabilitar l’edifici i obrir-lo al públic d’alguna manera.

Conscient de la necessitat urgent d’una intervenció que evite que l’edifici caigue a terra, Aviñó explica que un informe de la CHE, la Confederación Hidrográfica del Ebro, obre les portes a un procés d’expropiació per part de l’Ajuntament del Molí. Tot i això, encara cal esperar a l’aprovació de la modificació del Pla Urbanístic del poble, que passarà a considerar el Molí com un edifici d’utilitat pública.

Davant les bones notícies, però, hi ha també la preocupació dels escassos recursos que té una població petita com Xerta per fer front a unes obres d’estes característiques. Una intervenció mínima, que garantís la preservació de l’estructura i la reparació de la teulada, ascendix fins a uns 200.000 euros, una xifra que, segons l’alcalde, s’hauria d’injectar des d’algun òrgan públic superior.