El mar als dits: la morra de la Ràpita

La morra se juga en parella. Els contrincants se planten els uns davant dels altres, amb la mà preparada darrere l’esquena. La treuen a la vegada que criden un número: el que creuen que sumaran els dits del rival. El funcionament és senzill, però requerix de molta concentració, agilitat i rapidesa. I també d’un to de veu fort. A la morra no s’hi pot jugar vacil·lant. De fet, presenciant una partida, impressiona el volum del joc i el ritme frenètic.

Tal i com explica Òscar Sanchís, el president de Morràpita, l’agrupació que conserva esta tradició a la Ràpita, “l’origen del joc se remunta als egipcis, ells ja hi jugaven. La morra procedix d’Itàlia perquè els romans la van portar allà i la van escampar per la resta del món. No es descarta que hi pugue haver més orígens perquè a la Xina també juguen a la morra”. A les Terres de l’Ebre, el joc s’associa a la costa. A la Ràpita hi juguen sobretot els pescadors i seguix lligat al mar. Durant la realització d’este fotoreportatge, les caixes de peix interrompien la partida al port i els jugadors integraven estes anades i vingudes .

La morra és internacional, i cada cert temps s’organitzen campionats on hi participen persones d’arreu. “Abans de començar una partida jo presento els meus números al contrari, els canto. Els francesos ho fan en francès, els italians en italià… els números no són tan difícils. I hi ha dos comptadors, normalment un de cada idioma”. Els integrants de Morràpita estan en un moment dolç perquè enguany tornaran a acollir una nova edició de Murramundo, on hi participaran jugadors vinguts de moltes parts del món.

Cada divendres a la tarda, els jugadors de la Ràpita se reunixen en un local a prop del port. Aquí passen les hores fent partides, xerrant, fent comunitat. Tots se coneixen i tots son amics, però hi ha competència i els jocs se tornen intensos. S’animen els uns als altres, aprenen i practiquen una tradició mil·lenària. Són, en gran part, la raó per la qual la morra seguix viva.

El relleu generacional està assegurat. Als campionats infantils que organitzen sempre hi ha una gran participació per part de menors de catorze anys. Arribats a esta edat, passen a competir com a adults i se mesclen amb generacions més experimentades. La passió que desperta la morra a la Ràpita fa pensar que este joc no desapareixerà mai.