El proper mes d’abril arriba a les llibreries Tortosa Underground, 1979-1990. L’explosió de la contracultura a la Tortosa dels 80, obra de Cristian Porres i Marina Pallás i publicat per Onada Edicions. L’artista i la periodista han treballat a quatre mans per elaborar un treball de recerca que repassa i analitza la història del moviment cultural de la ciutat que ha transcorregut fora dels engranatges institucionals. Des dels inicis de la contracultura al Casal Tortosí amb els primers dies després de la mort del dictador fins entrada la dècada dels noranta, el llibre fa un viatge en el temps per abordar l’eclosió de les llibertats i els moviments socials que van tenir lloc durant els anys vuitanta. També ho fa per tota la seua escena musical, ja que la ciutat va ser el bressol de més d’una vintena de grups gestats en aquell ambient de creació i turbulència.
Per a elaborar esta àmplia recerca, els autors han portat a terme més d’una setantena d’entrevistes i el volum també aplega una gran quantitat de material inèdit i fotograes d’autors com Francesc Espinach, Jep Colomé o Alfonso Chaney. Inclou codis QR per escoltar alguns dels grups locals.
Esta aventura literària comença amb la voluntat de Porres d’explicar com havia viscut la seua dolescència i primera joventut a Tortosa, abans de marxar a treballar a Barcelona. “En un principi jo volia fer una mena d’història de la música dels anys 80 aquí, perquè llavors hi havia una vintena de grups en una població, en aquella època, d’unes 28.000 persones. No era una cosa que passés només aquí, sinó que això s’emmarcava en La Movida, aquí també hi havia Moguda”, conta Porres. Atribuïx esta eclosió artística i social a la mort de Franco i als primers anys de llibertat democràtica. “Hi havia una necessitat d’expandir-se i de fer coses que surtissin del que era normal”. Ell s’ha encarregat de la part de disseny i visual del llibre, seguint una estètica basada en la cultura underground dels 80.
Per la seua banda, Marina Pallás ha estat la periodista al capdavant del relat. Nascuda al 1991, no era conscient del moviment contracultural que hi havia hagut a la seua ciutat anys abans de la seua arribada. “Me cridava l’atenció el que havia passat en esta època perquè no n’havia sentit a parlar mai, però vaig anar veient que hi havia moltes coses per explicar. Vaig començar a parlar amb la gent i tot va anar creixent, hem entrevistat a moltíssima gent i d’àmbit molt diversos, perquè no només ens tanquem a la música i la festa, sinó que tractem la literatura, la poesia, el teatre… i fenòmens socials i polítics, parlem amb historiadors i periodistes sobre diferents moviments”, conclou Pallás.
La unió de dues generacions ha suposat, en este cas, la fórmula perfecta per crear un relat que vol recordar aquells anys trencadors a la capital del Baix Ebre. El resultat és un producte que ressonarà als qui els van viure i que aportarà una nova visió de la nostra història recent als que van nàixer després.
