Un recorregut pels espais més desconeguts de la batalla més crua de la Guerra Civil
La batalla de l’Ebre és recordada com 115 dies de desgast, mort i destrucció. Del 25 de juliol del 1938 fins al 16 de novembre, unes 30.000 persones van perdre la vida en el que va ser el combat més èpic i sagnant de la Guerra Civil. El Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) té diverses localitzacions que rememoren els fets allà ocorreguts amb la voluntat d’informar, educar i posar en valor els racons prop de casa que van tenir importància en la batalla en qüestió. L’episodi més decisiu cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà va tenir lloc a les comarques ebrenques i, en molts casos, els ciutadans tenen poc coneixement sobre què va passar realment durant la batalla de l’Ebre. El COMEBE s’encarrega d’habilitar espais que fan perdurar esta memòria col·lectiva. El flanc sud és una agrupació de llocs de vital importància per entendre qui va participar en les batalles, per què, quines conseqüències van patir i com va afectar al territori.
La Torre de la Carrova, a Amposta, va ser un dels testimonis d’una maniobra de distracció que va acabar cobrant-se més de 1.000 vides en poc més de 18 hores. El 25 de juliol de 1938, a les 00:15 h, les forces republicanes van iniciar el pas del riu entre Mequinensa i Amposta, sorprenent l’enemic franquista. En el cas de la maniobra al pas de l’Ebre entre Campredó i Amposta, els soldats eren brigadistes internacionals, de la catorzena brigada internacional, coneguda també com la Marsellesa degut a la procedència francesa i belga dels seus integrants. Va ser la nit del 24 al 25 de juliol, coincidint amb Sant Jaume, patró de l’exèrcit. Les forces republicanes van voler mostrar força i superioritat escollint esta data.
Josep Munté i Mateu, historiador i coneixedor de la Batalla de l’Ebre, explica que el flanc sud ha estat sempre el gran desconegut. Les ofensives que van ocórrer a la Terra Alta i al nord del Baix Ebre han tingut més atenció i s’ha fet un treball més extens del que hi va passar, però el sud del Baix Ebre i el Montsià ha passat desapercebut en quant a la importància d’episodis com el pas de l’Ebre de l’any 38. Va ser la batalla més devastadora de la batalla de l’Ebre, que al seu temps és l’episodi més mortífer de la guerra civil d’Espanya.
En un dels ponts de ferro del canal de la Dreta de l’Ebre, a pocs metres de la Torre de la Carrova, l’historiador ensenya els impactes de les bales que encara se conserven. Els conreus del voltant, que ara són majoritàriament d’arròs i cítrics, no està clar de què eren, tot i que diverses fonts conflueixen en què el panorama agrari de la zona no ha canviat tant des de llavors. Per tant, és fàcil imaginar-se este paisatge ple de cossos de soldats internacionals que van acabar acorralats entre riu i canal per les forces franquistes, que dominaven els punts d’accés als ponts amb metralladores. Més d’un miler de combatents van morir, comptant els que van caure en el combat i els que van intentar creuar el riu a la desesperada i van acabar afusellats o ofegats. Esta maniobra sumada a la del nord del riu, van fer possible la distracció i que els republicans creuessin el riu Ebre pel centre.
A Xerta s’hi troben unes trinxeres construïdes per voluntaris italians. Pertanyien al bàndol dels sublevats. Les trinxeres del barranc dels Fornets formen un sistema tancat de fortificació que envolta un turonet situat al seu tram final, amb un disseny que està pensat per controlar i defensar este camí natural, que uneix l’Ebre amb les terres més altes de l’interior. La rehabilitació i obertura de l’espai va fer-se al 2017 i els experts van sorprendre’s del bon estat de conservació. De fet, fins que no es van realitzar les obres, no se sabia a quin bàndol pertanyien.
La trinxera que ressegueix el perímetre del tossal té una profunditat d’entre els 60 i els 150 cm, si bé en la major part dels trams presenta una alçada constant de 110 cm, amb una amplada de 60 a 70 cm. Tenia fins a onze pous de tirador i buscava defensar el riu com a línia de front, quan el bàndol nacional va ocupar la riba dreta de l’Ebre.
La Torre de Campredó guarda testimoni gràfic dels homes de les brigades internacionals que van participar en el pas de l’Ebre. Munté conta que les tropes de Franco s’acarnissaven especialment amb els brigadistes, que venien d’arreu del món per defensar ideals antifeixistes. Rarament els perdonaven la vida o els feien presoners. Els soldats estrangers n’eren conscients i procuraven morir si la situació era insalvable. En esta torre, situada a Font de Quinto, s’hi han trobat grafits fets per brigadistes de la Marsellesa. Molts d’ells són missatges que contenen ideals, firmes i dibuixos d’insígnies.
Daten d’un mes abans de la massacre del juliol del 38. Se creu que l’estat de conservació és bo perquè, abans de les obres, a la Torre de Campredó no hi havia accés al pis superior i es van evitar possibles actes vandàlics. A dia d’avui, unes plaques expliquen la importància de la torre en l’ofensiva i hi ha un monument en homenatge a estos soldats vinguts d’altres països.
Un altre punt clau del flanc sud és el Mas de Bernis, actualment una casa de lloguer vacacional. Durant els anys de la guerra va ser el quarter general del 53è batalló de la catorzena divisió internacional. Era conegut com ‘La Comuna de París’. Els amos són una família de fora de les Terres de l’Ebre que van comprar-la fa anys. Ells han estat els encarregats de cuidar els tres búnquers que s’hi troben, dos dins la propietat i un a la vora del camí que hi porta. El primer està darrere de la cuina d’una de les cases més petites. El segon, al jardí, envoltat de tarongers. Els propietaris s’esforcen en netejar-los i procurar que no caiguen.
El tercer se troba a uns cinquanta metres de l’entrada del Mas, amb una placa explicatòria, fotografies i una recreació de les vistes que tenien els soldats que vigilaven a través de la mira habilitada. Si hi mirem a través, ens fem una idea del paisatge que observaven ells.
Per últim, l’element descobert més recentment, el niu de metralladora de l’Aldea, just a la frontera del terme amb Amposta. Va ser descobert l’any passat i se sap que era part de la contenció de l’exèrcit republicà a l’any 1938. Esta troballa, a l’embarcador de l’Aldea, és part de la línia defensiva que els antifeixistes van preparar, formada per uns 50 nius més.
Els historiadors consultats per a la realització d’este reportatge coincideixen en que cal més interès per part de la pròpia ciutadania i de les institucions, tan a nivell de país com local, per promoure els fets històrics ocorreguts al territori per ser conscients de les conseqüències i el llegat que van deixar.