La disminució d’arrossars inundats i l’emergència climàtica poden ser dos factors influents
L’últim cens al delta de l’Ebre, fet al mes de gener amb el suport dels agents rurals, indica que enguany només hi ha hagut 176.000 aus aquàtiques hivernals, la xifra més baixa en anys. El més present és l’ànec, sent els ànecs verds, els cullerots i el xarxet els més comuns.
En global, la xifra d’exemplars de les 92 espècies que registra la zona ha estat un 28% inferior respecte dels valors dels anys d’inundació màxima d’arrossars (2005 – 2010). La situació requereix anàlisi a mig i llarg termini i una contextualització en l’àmbit català i europeu per determinar els efectes de factors com el canvi climàtic o de factors locals com ara la disminució de la superfície d’arrossars inundats al delta de l’Ebre.
Este assecament hivernal dels arrossars és una mesura de lluita contra el cargol poma. Es va implementar el 2011 com a mesura agroambiental en el darrer Programa de desenvolupament rural del període 2014 – 2020. Enguany, la superfície inundada ha assolit només el 31,4% i ha variat entre el 15,5 i el 47,5% en el període 2016-2020.
Des d’una perspectiva global i a llarg termini, la disminució de la superfície inundada de camps d’arròs a l’hivern produirà menys capacitat d’acollida d’este tipus de fauna. El Delta és la principal zona humida de Catalunya i una de les més importants del Mediterrani i és un lloc molt rellevant pel que fa a la diversitat d’espècies.