La sembra de l’arròs en sec permet millorar el control de les plagues
Qui ha circulat per les petites carreteres i camins del delta de l’Ebre durant el mes de maig tindrà gravada la imatge del reflex del cel als camps d’arròs inundats. Ara, però, esta estampa ha canviat dràsticament durant estos mesos, fent que els camps amb aigua siguen ara una minoria.
El cultiu de l’arròs suposa mesos de treball. Es tracta d’una feina meticulosa que implica gran part de l’any. A principis d’estiu, els camps es tornen verds; cap al juliol el Delta està daurat i a punt per segar i, després, els camps tornen a ser terrosos i de color marró. A la primavera, però, el paisatge cristal·lí ha desaparegut a causa d’un canvi en el cultiu. L’arribada del cargol poma l’any 2009 va arrasar amb els camps d’arròs, ja que es tracta d’una plaga molt resistent i voraç. Durant els primers anys es va buscar altres classes d’arròs que pogueren resistir, així com líquids i pesticides que pogueren complir amb la normativa i, alhora, fer front a la plaga. Però res va resultar realment efectiu. D’esta manera, l’única solució ha estat l’aplicació del cultiu en sec, mètode introduït al Delta el 2015 i que aleshores es mirava amb certa desconfiança des d’una part de la comunitat arrossera.
Marc Monteverde, fill de Camarles i pagés i treballador de la Comunitat de Regants a l’esquerra de l’Ebre, ha viscut de primera mà les destrosses de la plaga i el canvi de paradigma als camps. A hores d’ara, explica, ja no treballa tant com abans al camp, del qual “ja no es pot viure com abans”. El camarlenc veu amb bons ulls la sembra en sec com a mètode per frenar les destrosses del caragol.
La sembra en sec ha resultat ser un mètode totalment efectiu, declara, ja que és “molt més econòmic i sostenible”. “Es necessiten menys llavors per plantar-lo, és més pràctic i no s’ha d’inundar el camp d’aigua en un principi”. Els camps sembrats en sec no s’inundaran, doncs, fins uns vint dies després d’haver germinat l’arròs. Ara, els camps secs són majoria i, enmig del marró, hi ha algun camp inundat d’algun pagés que encara segueix amb el mètode ‘tradicional’.
El delta ‘efecte mirall’ ja ha quedat, doncs, en el passat. Els pagesos que encara opten per la sembra amb aigua han d’estar pendents que no els aparegue el caragol i tenen un cost fix més elevat, explica Monteverde. No només ha canviat el paisatge, sinó que el rendiment econòmic de l’arròs ha minvat. “El preu de l’arròs s’ha quedat igual mentre que ha apujat el preu dels combustibles, els líquids i els materials que necessitem al camp”.
Tot i les ajudes a la comunitat arrossera per part de la Unió Europea, el pagés de Camarles no veu del tot clar el futur del cultiu de l’arròs. També el preocupa el canvi climàtic. Els temporals endarrereixen el moment de la sembra i la calor també pot repercutir negativament, així com l’entrada d’aigua salada als camps.
