Quan les famílies escolten o veuen les paraules “educació sexual”, sovint sorgeixen reaccions diverses: curiositat, incomoditat o, fins i tot, rebuig. Aquesta varietat de respostes es fa especialment evident sobretot en activitats de lleure com tallers educatius en espais d’oci on introduir aquesta temàtica pot generar controvèrsies.
El problema no radica en la temàtica en si, sinó en la percepció social que encara avui arrossega la sexualitat: un tema tabú, sovint associat exclusivament a la intimitat adulta i molt poc vist com una part integral del desenvolupament durant la infància i l’adolescència.
L’educació sexual és necessària. Sexualitat no és només parlar de relacions sexuals. Inclou temes com el respecte al propi cos i al de la resta, la igualtat de gènere, la prevenció de l’abús, l’afectivitat i el consens, entre d’altres. Aquest enfocament integral ajuda infants i adolescents a desenvolupar relacions saludables, entendre els canvis corporals al llarg d’aquestes etapes i construir una autoestima positiva.
Quan aquesta educació es du a terme en entorns de lleure, sovint adopta formes creatives i accessibles que permeten explorar aquests temes en un ambient segur i de confiança. Tanmateix, la por a allò desconegut o la falta d’informació, fa que algunes famílies ho considerin inadequat o prematur.
Un dels grans obstacles per a l’acceptació de l’educació sexual és la presumpció que “despertarà” la sexualitat dels infants abans d’hora. Res més lluny de la realitat: nombrosos estudis mostren que una educació sexual adequada disminueix conductes de risc i millora el benestar emocional. A més, ajuda a prevenir situacions d’abús perquè aprenen a identificar situacions inadequades i a demanar ajuda.
Altres famílies temen que aquests continguts contravinguin els seus valors culturals o religiosos. Això sovint prové d’un desconeixement sobre el contingut dels programes d’educació sexual, que habitualment tenen una visió interseccional, tot centrant-se en la diversitat de valors i aspectes universals com el respecte i la comunicació.
Quan les famílies comprenen que l’objectiu és promoure el respecte, l’autonomia i el benestar de les seves filles i fills, és més probable que acceptin incorporar l’educació sexual en activitats de lleure. Aquesta és complementària a allò que les famílies transmeten a casa i ofereix un espai on resoldre dubtes amb seguretat. Ara bé, les monitores i monitors que condueixin aquestes activitats necessiten d’una formació específica per abordar la sexualitat de manera respectuosa i adaptada a les edats del grups que condueixin.