Per Víctor Montecino
Alguna cosa havia de passar. Amb l’excusa del Carnaval, la festa i l’alcohol, havia de passar. Potser no transcendiran ni la meitat d’abusos que hi ha durant estes nits, però amb una en tinc prou i de sobres. Un jove de Santa Bàrbara ha denunciat per les xarxes socials de Luzbel de Montiel, el seu alter ego de drag queen, que durant la rua de Carnaval al seu municipi va rebre atacs vexatoris cap a la seua persona i, de retruc, la gent amb qui desfilava.
El jove planer no és la primera vegada que rebia insults típics com “maricón!”, segons informa en el mateix comunicat, però en esta ocasió s’afegia que li tiraven glaçons de beguda, dels grans, que anaven a parar sobre les seues companyes i companys. També explicava que és la diana de burles a través de les mateixes xarxes socials, amb imatges fetes sense el seu permís.
Quin és el missatge d’això? Que Santa Bàrbara és un poble petit i és normal que la gent estiga més tancada de ment? Treballo aquí des de fa més d’un any i puc assegurar que hi ha gent amb la ment molt oberta, i gent gran, no jove com la que ha comés les “presumptes” agressions. Que vol fer-se notar i ser el centre d’atenció? Ja em direu qui voldria fer-se famós per ser assetjat.
No, el tema va de què, simplement, ens assetgen. El que un dia és una pintada a un arc iris, el següent és que et criden maricón. I el següent que et tiren uns glaçons, i el següent, pedres. I no exagero, he viscut que em tiressen pedres. I no ho vaig denunciar, ni per xarxes socials (llavors no existien) ni a la policia, sí al col·legi, ja que va ser a la sortida. I això és el que hem de fer, denunciar-ho, no per castigar a estes persones, aquí no hi entro, sinó per fer-los entrar al seu cap dur que som persones, com ells, com les seues famílies, com les seues amistats, com les seues parelles.
Què passaria si ens agrupéssim uns quants “maricons” i comencéssim a pegar a heteros masclets. Quin sacrilegi, no? Però no som així, no paguem amb la mateixa moneda. Per això hem de fer-ho bé, denunciant a les autoritats i reclamar (perseguir) que es faça justícia i que això no quede així. És trist que a ple segle XXI encara haguem de patir per la nostra integritat física i psicològica, que no puguem anar pel carrer agafats de la mà amb la nostra parella per si ens foten una pallissa per “maricons”. Jo no penso viure amb por i com em toqueu els collons, us els arranco.