Paelles diürnes, desfilades nocturnes
Pel simple fet d’haver dormit el que necessitava i d’haver divagat en excés, vaig arribar al concurs de paelles quan tot el peix havia estat venut —i cuinat, i menjat—. Tothom havia trobat bona la seua paella —o això deien—, però es creien favorites les de Gordos, tot i haver estat entregada fora de termini i la de Tot de cop, elaborada per tot un expert de l’ofici. També la de Fot-li Since tenia bona fama, tot i haver quedat un pèl fosca. Davant les acusacions d’haver fet un arròs negre, des de la colla van dir que simplement s’havien oblidat de netejar el calamar. Aquestes explicacions no van acabar de convéncer a l’Aspardenya —ni a ningú—, amb qui han desenvolupat una certa rivalitat, havent començat el circuit sent penyes pràcticament agermanades. Sobre la paella d’aquests, es va dir que feia olor de peix podrit, fet que evidentment van negar. En la seua defensa, s’ha de dir que ja fa uns dies que el barri i el parc fan una ferum bastant desagradable —i no, no parlo dels combinats sobrecarregats de la barra tortosina—.
Quan va arribar l’hora d’anunciar els guanyadors, fent públiques les votacions del jurat especialitzat —havien fet un curset preparatori?— al full de càlcul oficial del circuit va aparéixer el nom de Guateke en primera posició. Sobre la paella, el quòrum abans de saber les puntuacions havia estat que era digna, però una mica massa salada. Segons un membre de l’organització, «top-10 i gràcies». Es van emetre moltes acusacions sobre les suposades relacions entre membres de la colla i el jurat. Davant el fet que el redactor no les ha contrastat, s’han de donar per, simplement, suposades.
Quinze punts són quinze punts, independentment de com es guanyen i, fent mostra d’esportivitat, bon sentit de l’humor, o mala llet, segons com es mire, els guatekes es van unir als càntics de «tongo, tongo» que es van sentir durant la cerimònia d’entrega de premis. Tot i que més d’un hauria volgut quedar-se prenent la fresca al parc tota la tarda, calia plegar els pataquets i emprendre el camí cap als llurs caus de colles, doncs en unes hores hi hauria una oportunitat per a la revenja: l’escenificació.
Abans de continuar, i donat que les he anat mencionant, cal aclarir que les ombres són un grupet de penyistes que s’encarreguen d’organitzar les diferents proves del circuit, així com fer els calendaris o actuar de mediadors entre la regidoria i els penyistes. És una feina a l’ombra, i el nom s’explica sol. Des d’aquí i en nom de tothom: gràcies!
Al parc de nou, un cop caiguda la nit i superats uns problemes tècnics que les ombres van haver de resoldre sense ajuda de l’ajuntament (!), va començar una reformulació de la clàssica prova de l’escenificació. Aquest any es va adoptar un format de desfilada, on les penyes anaven fent un recorregut marcat, successivament. Totes sobre la mateixa música de fons, amb el suport sonor d’un text que havien preparat en conjunció amb la temàtica de les seues disfresses. Es va dividir en dos blocs, abans i després dels focs. En el primer s’havien de representar pel·lícules i en el segon, folklore tortosí. A tots dos era obligat que els materials utilitzats per a la confecció de les disfresses fossen reciclats, condició que moltes penyes no van complir. No se les va penalitzar i això va provocar enuig a alguna de les colles complidores. Cadascú valorarà els motius pels quals creu que val la pena enfadar-se, però si el joc té normes…
Deixant les aparentment inevitables polèmiques a banda, hi va haver nivell, sobretot al primer bloc. El jurat va emetre algun veredicte completament inexplicable —tranquil·litat! No va guanyar Guateke—, però al parer del cinèfil que vos escriu, Ronda (Shrek), l’Aspardenya (Toy Story) i Instint Primari (Star Wars). Menció especial per a Gordos, demostrant que en la senzillesa hi ha gran virtut, fent un Fast & Furious al més pur estil Francesco Virgolini. També a Fot-li Since (Mulan), pel seu molt imaginatiu i ben coreografiat Mushu.
Després de vore alguns coets i d’intuir-ne la resta a través del fum, vam tornar al parc per a la segona part, on vam anar veent en alternança esforços molt dignes i atacs imperdonables al bon gust i al sentit de l’estètica. Quin mal efecte feien segons quines baldanes, per favor! La menció d’honor se l’endú Ne ia un fart per la seua perfecta recreació d’un dels personatges més mítics de l’oci nocturn de la ciutat, @dadaout, també conegut com aquell senyor que balla incansablement a la seua bola, amb la qual van redimir el que segurament va ser el pitjor arròs del concurs matinal. Li dic arròs perquè seria una ofensa per a la resta de paelles dir-li com a elles, i si creieu que m’estic passant, que prou difícil és preparar-la, bla, bla, bla, cal que sabeu que em van enganyar perquè la provés, al·legant que era millor del que deien. I jo, beneit de mi, els vaig fer cas, però aquells minuts de patiment em legitimen ara per a parlar amb coneixement de causa i posar-la al seu lloc. Ara bé, reitero que l’escenificació tortosina, molt fina.
El podi de la classificació, a dissabte nit, va quedar de la següent manera: en primer lloc, Penya, penya, penya l’Aspardenya; en segon lloc, Guateke; i en tercer, Fot-li Since. Amb el més calent a l’aigüera, aquestes tres colles s’ho jugaran tot a la cursa de llits i a la baixada d’andròmines, en unes últimes jornades que prometen ser apassionants. Au, bon vent i barca nova!