Close Menu
    Facebook X (Twitter) Instagram YouTube
    Contacte: info@apropebre.cat
    Facebook X (Twitter) Instagram YouTube
    A Prop Ebre
    • Territori
      • Baix Ebre
        • Aldover
        • Alfara de Carles
        • Benifallet
        • Camarles
        • Deltebre
        • El Perelló
        • L’Aldea
        • L’Ametlla de mar
        • L’Ampolla
        • Paüls
        • Roquetes
        • Tivenys
        • Tortosa
        • Xerta
      • Montsià
        • Alcanar
        • Amposta
        • Freginals
        • Godall
        • La Galera
        • La Sénia
        • Mas de Barberans
        • Masdenverge
        • La Ràpita
        • Sant Jaume d’Enveja
        • Santa Bàrbara
        • Ulldecona
      • Ribera d’Ebre
        • Ascó
        • Benissanet
        • Flix
        • Garcia
        • Ginestar
        • La Palma d’Ebre
        • La Torre de l’Espanyol
        • Miravet
        • Móra d’Ebre
        • Móra la Nova
        • Rasquera
        • Riba-Roja d’Ebre
        • Tivissa
        • Vinebre
      • Terra Alta
        • Arnes
        • Batea
        • Bot
        • Caseres
        • Corbera d’Ebre
        • El Pinell de Brai
        • Gandesa
        • Horta de Sant Joan
        • La Fatarella
        • La Pobla de Massaluca
        • Prat de Comte
        • Vilalba dels Arcs
      • Terres del Sénia
    • Actualitat
      • Política
      • Economia
      • Cultura
      • Societat
      • Esports
      • Entrevistes
    • Opinió
    • Mèdia
    • Pòdcast
      • L’informatiu
      • Converses de Prop
      • Parlem d’Igualtat
    • Captures
    • Al brancal
    A Prop Ebre
    Home»Societat»Cròniques festives (IV)
    Societat Tortosa

    Cròniques festives (IV)

    RedaccióBy Redacció03/09/20226 Mins Read

    Terra banyada i forces estranyes

    Ahir va ploure i es van suspendre les proves de la pista tortosina, un seguit de petits jocs que es fan sempre al passeig de la vora del riu. L’aiguat, que va anar seguit de pedra, va agafar tothom allà, fent impossible que la tarda avancés com s’havia planejat. A la nit es van fer el correfoc i els concerts eufòrics, dels quals no vos puc parlar honestament, ja que estava fent una molt necessària becaina, agafant energia de cara a la nit.

    Això seria la crònica d’ahir.

    Durant la tarda i la nit ja havia estat pensant que no hi havia contingut per a la crònica d’avui, fet al qual he continuat donant-li voltes en despertar. La primera de les dos opcions que tens és la d’omplir-ho de palla, reutilitzant contingut. Un reciclatge com a tal, com podem llegir a la gran majoria d’articles de periodisme esportiu digital —pista: on hi hauria l’autoria hi diu “Redacció”—, per a posar un exemple, només pot ser un exercici de mediocritat. I a vegades ja val, eh. La recerca contínua de l’excel·lència és esgotadora, i qualsevol resultat que no consideres a l’altura d’allò que buscaves t’afona molt més que si des del primer moment busques un producte de simple informació decorada.

    L’altra via és la divagatòria. Dins d’aquesta escola hi ha tants resultats possibles com persones diferents que hi ha al món —infinits, a efectes pràctics— i, a banda d’arriscar-te a què la forma i el contingut no tingue motiu de ser —quant llegim que no s’hauria d’escriure? I quant es diu que hauria pogut ser estalviat?—, també t’exposes a perdre al lector en excursions mentals que creus molt fàcils de seguir. Cal dur a terme un exercici de desdoblament —autor-lector— continu, comprovant que el balanç és adequat mentre avances sobre el prim fil d’expressar coses més íntimes que les que compartiries en un escrit normal. Hi ha molt hippie yuppie al món de la faràndula —que és d’on vinc—, i no m’entretindré en això, però a no ser que sigues algú que domina l’ofici —i el pots veure i tractar només com això, un ofici—, el component de “veritat” és indispensable per tal que qui et llegeix hi pugue connectar, encara que sigue mínimament. Jo, com a lector, ho tinc claríssim: si esperes que te llegixque, he de creure que cada lletra t’ha sortit d’algun lloc més que del cap i que cada punt està posat pel teu ritme interior, el mateix que marca quan parles, quan calles o quan te mous. Com podreu haver conclòs, avui m’he decantat per la divagació.

    Quan feia la pura transmissió d’informació del paràgraf inicial, amb la pedregada, m’he deixat un detall, i és que el sol no va deixar de vore’s entre els núvols, deixant una estampa preciosa. No vaig vore cap bruixa pentinant-se, però posats a suspendre proves, més val que sigue a canvi de què la llum del sol brille sobre els carrers mullats, de què tot el que puguem sentir estigue acompanyat del so continu i relaxant de l’aigua descendent i que l’olor que domina per damunt de tota la resta sigue la de la terra banyada. Pot llegir-se com a recurs poètic, però ve a ser solament el fet d’observar —amb ulls, orelles i nas— un espectacle improgramable: l’espectacle de la natura.

    I és que el món va molt més d’energies i conceptes hippies del que podríem creure d’entrada, i fa molt el peu amb el qual t’aixeques o la primera cançó que sona quan arribes a una festa. T’avisen de com t’anirà el dia, de si pots anar simplement a abraçar-lo o de si t’hauràs d’esforçar per a passar-t’ho bé —quin concepte, eh—. Segurament, els fets mateixos com a tals —el peu, la cançó— tenen menys importància del que puguem pensar, però subconscientment mos dominen, i més val tenir-los presents. Potser va ser la dormideta feta durant els concerts —des d’aquí, sinceres disculpes—el què va fer que l’ambient que vaig notar en arribar al concili de savis reunit primer a la vora del riu i després al parc va ser molt diferent —millor— que el del dia anterior. O el peu d’aixecar-me o la primera cançó que vaig enganxar de la sempre impecable Maria Rosa me van fer entendre que aquella nit estaria bé, ben acompanyat, sense la necessitat d’anar de banda a banda buscant un espai on sentir-me còmode, ja que a tot lloc que hi fos, ho estaria; i així va ser.

    És una sensació magnífica, la d’estar tranquil i còmode. Tot importa una mica menys i veus que avui no cal anar a parlar amb segons qui, que el món fa la seua i, si toca, ja vos acabareu trobant, que quan et diuen guapo o que els ha agradat la brometa que has fet pots riure i somriure, i ja està, sense haver-te d’espolsar els compliments de sobre, que no passa res. Són els dies que t’ensenya com de present està la temor en el nostre dia a dia, i que moltes coses que no fem o no diem segurament no tenen un sentit de no fer-se o de no dir-se, més enllà del fet que no ens atrevim. I el que es queda al nostre cap no serveix de res. Evidentment que es pot ficar la pota en qualsevol moment, però no va una mica d’això, la cosa?

    De cara al final d’una novel·leta preciosa que he tingut l’encert d’acabar tot just abans d’escriure la crònica —potser així s’explica tot això d’aquí a dalt— hi ha una conversa transcendental on la protagonista conclou que la vida és com una gran competició que, per motius que se’ns escapen, mai podrem guanyar. L’autora li diu «tour de France», i ho remata així: «però precisament per això n’hem d’intentar guanyar totes les etapes. Si ho penses, llavors no tens la pressió d’haver de guanyar (et van desqualificar en néixer), i en canvi, tens un temps indeterminat per intentar passar-t’ho bé i fer un paper el més digne possible.»

    Així que, benvolguts penyistes, intenteu guanyar les vostres proves sabent que, segurament, no guanyareu el circuit, abraceu el preciós però ridícul sentit de tot això que fem tots tothora i, sobretot, feu bondat.

    PD: Fent-me cas, me’n vaig a provar paelles.

    Share. Facebook Twitter Pinterest LinkedIn Tumblr Email Telegram WhatsApp

    Comments are closed.

    Posts relacionats

    Les remendadores seran les grans protagonistes de ‘Dones i Mar’ a les Cases d’Alcanar

    La IV jornada festiva i divulgativa se celebrarà de l’11 al 13 de juliol Les cases d’Alcanar ja té a…

    Read More

    Les Terres de l’Ebre se sumen a la Global March to Gaza

    El Col·lectiu Terres de l’Ebre amb Palestina organitza una marxa des d’Amposta fins a Tortosa El Col·lectiu Terres de l’Ebre…

    Read More

    Roquetes es prepara per acollir una nova edició de l’Unicorns Pride Ebre

    Read More

    Al brancal de Nerea Perales

    Read More

    Un festival per repensar la mort

    Read More

    Notícies recents

    Les remendadores seran les grans protagonistes de 'Dones i Mar' a les Cases d'Alcanar

    La IV jornada festiva i divulgativa se celebrarà de l’11 al 13 de juliol Les ...
    Les Cases d'Alcanar 12-06-2025

    Divulgació i memòria a la XIII Diada del Camp d'Aviació de la Sénia

    A finals de maig, la Sénia va celebrar XIII Diada del Camp d’Aviació de la ...
    Cultura 10-06-2025

    Deltebre Dansa celebra la vintena edició amb espectacles de Mucha Muchacha, Kampai o Lali Ayguadé

    Tindrà lloc del 7 al 20 de juliol Del 7 al 20 al de juliol se celebra la 20a ...
    Cultura 10-06-2025
    El més vist

    Al brancal de Marina Gil

    Al brancal

    Les Terres de l’Ebre se sumen a la Global March to Gaza

    Amposta

    Bot repassarà la història de la línia de tren de la Val de Zafán en el Cicle Estacions de Primavera

    Bot

    Roquetes es prepara per acollir una nova edició de l’Unicorns Pride Ebre

    Roquetes

    Deltebre Dansa celebra la vintena edició amb espectacles de Mucha Muchacha, Kampai o Lali Ayguadé

    Cultura

    Subscriu-te al butlletí

    Rep les últimes notícies

    • QUI SOM
    • CONDICIONS I PRIVACITAT
    • POLÍTICA DE COOKIES

    CONTACTE
    info@apropebre.cat

    Facebook X (Twitter) Instagram YouTube
    © 2025 Apropebre. Designed by Globals.

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.

    Gestionar el consentimiento de las cookies
    Utilizamos tecnologías como las cookies para almacenar y/o acceder a la información del dispositivo. Lo hacemos para mejorar la experiencia de navegación y para mostrar anuncios (no) personalizados. El consentimiento a estas tecnologías nos permitirá procesar datos como el comportamiento de navegación o los ID's únicos en este sitio. No consentir o retirar el consentimiento, puede afectar negativamente a ciertas características y funciones.
    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques .
    Preferències
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a la finalitat legítima d'emmagatzemar preferències no sol·licitades per l'abonat o l'usuari.
    Estadístiques
    El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques anònimes. Sense un requeriment, el compliment voluntari per part del Proveïdor de serveis d'Internet, o els registres addicionals d'un tercer, la informació emmagatzemada o recuperada només per a aquest propòsit no es pot utilitzar per identificar-te.
    Màrqueting
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per crear perfils d'usuari per enviar publicitat, o per rastrejar l'usuari en una web o en diverses webs amb fins de màrqueting similars.
    Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
    Veure preferències
    {title} {title} {title}
    X