Crear amb les mans, la teràpia de Teresa Altés

Teresa Altés viu a Batea, en una casa plena d’arcades gòtiques. El nucli antic del poble n’és ple, i Teresa, que sempre ha viscut en esta casa, explica que arquitectes de la Universitat de Barcelona l’han visitat per admirar-les. N’hi ha per tot arreu. Al capçal del llit, a la seua sala de diapositives, on ensenyava als amics les instantànies dels seus viatges, o al rebost. Viu rodejada d’història, de temps antics i dels seus tres gats, que corren per tota la casa i molts cops dormen dalt de tot, al seu antic taller.

Amb només catorze anys, Altés va començar a cosir. A Batea hi havia diversos tallers que depenien d’empreses de Barcelona, que els manaven què havien de cosir i baixaven a la Terra Alta a buscar la faena acabada. “Quan era joveneta, totes les noies anàvem a costura, no n’hi va haver cap que estudiés. Després d’escola, a cosir”. Als vint-i-sis va obrir el seu propi taller i hi anaven a treballar quatre dones. Allà va especialitzar-se en parques d’home. Es passava tot el dia cosint, al matí acompanyada de les treballadores, després de sopar, sola, repassant costures.

Però l’empresa per la qual treballava va acabar plegant. Inquieta de mena, va demanar faena a l’empresa Alfaro, on confeccionaven roba acadèmica, eclesiàstica i jurídica. Després de les togues, Teresa Altés va descobrir el patchwork, que vol dir, literalment, faena de pegats. Consistix en fer peces de roba a partir de retalls. És una tècnica d’aprofitament que permet fer volar la creativitat i mesclar colors i textures.

Per a ella, cosir i crear és teràpia. Té centenars de peces repartides per casa seua. Fins i tot fa reproduccions d’obres d’altres artistes. És una enamorada de Victor Vasarely. A l’antic taller encara hi conserva la majoria de màquines que feia anar fa dècades, testimonis de l’amor d’Altés per la confecció, els fils i les seues peces originals.