En una casa a la vora de l’antiga estació de tren d’Arnes-Lledó, dos amigues creen figures, plats, tasses, rajoles i tot tipus d’art amb la ceràmica. Aquí també preparen els tallers que impartixen a xiquets i associacions del Matarranya i la Terra Alta. Sempre carregant un carro ple de fang, estris i pinzells, Judit Forés i Marga Méndez recorren la zona on viuen, la seua zona, per ensenyar que treballar la ceràmica pot ser terapèutic i una via d’escapament del dia a dia.
Gypsy Fango comença amb la seua amistat. Fa vuit anys, Marga va venir a viure a Lledó amb la seua família. Vivien a Madrid però feia temps que volien traslladar-se a un lloc més petit. La crisi econòmica havia explotat i a la ciutat no hi havia perspectives de trobar una faena. Lledó va fer una crida perquè famílies amb xiquets se quedessen a viure al poble. Sinó, s’hauria de tancar l’escola per falta d’alumnes. Les filles de Marga i Judit van començar a anar juntes al col·legi i elles van entrar a l’associació de mares i pares. “Va ser un click”, explica Judit. La connexió que van sentir les va dur a forjar una amistat que dura fins al dia d’avui i que han transformat en el seu projecte de vida.
Marga Méndez havia treballat amb la ceràmica a Madrid. Juntament amb Judit, van impulsar l’Escola de Pares de Lledó, on van organitzar tallers diversos cada setmana. Allà van descobrir que a les dues les apassionava treballar amb les mans. Marga va ensenyar-li a Judit tot el que sabia. Així van començar, practicant, connectant amb el material. Van llogar el local, que forma part d’una casa familiar a la vora de l’estació d’Horta, on hi tenen instal·lat un torn i un forn on coure les peces. Tot això, però, ho han fet al llarg dels anys. Primer carregaven les peces de fang a la furgoneta i les duien fins a la Torre del Compte, on coneixien una noia que els llogava el seu forn.
Els tallers que impartixen són la principal font d’ingressos de Gypsy Fango. Els recursos de producció limitats els impedixen fabricar en grans quantitats i enviar les peces fora de la zona o fora del país, però diuen que ho preferixen així. Per a elles, el més important és treballar de manera artesanal i que cada creació sigue única. Este tipus de treball itinerant els és útil per conèixer i connectar amb diferents artistes: Judit i Marga estan convençudes que tothom és capaç de fer ceràmica i que, molts cops, la gent infravalora les seues capacitats artístiques. El que més gaudixen és trencar amb estos pensaments i fer descobrir que l’art està a l’abast de tothom.
Consideren també que crear amb les mans té una vessant tranquilitzadora, que calma la ment i ajuda a desconnectar de les preocupacions quotidianes. Quan treballen amb xiquets, veuen com cada criatura té una sensibilitat diferent i, en algunes ocasions, han pogut observar problemes o conflictes només parant atenció a com treballaven el fang i quines figures triaven de fer. Un exemple són els tallers on se fan autoretrats: els nens han de fer un treball d’instrospecció que sovint els porta a llocs molt interessants.
Tot i la passió que senten pel seu petit negoci, Judit i Marga tenen clar que han escollit un camí difícil. Les dos tenen famílies. Marga té una altra faena a temps parcial. Expliquen que la quota d’autònoms, el lloguer, la llum, el gas i tots els recursos que necessiten tenir coberts per poder produir, les limiten a l’hora d’expandir Gypsy Fango i fer gran el projecte. Tot i els obstacles, tenen idees per al futur. Els agradaria trobar un espai on poder organitzar quedades i tallers per a tothom que estigue interessat en el fang, que segons elles, està de moda. Ho atribueixen a la pandèmia i a la necessitat que ha creat de retornar als materials naturals, de treballar amb les mans i sentir-se útil i connectat amb una manera de fer. “Només cal mirar al nostre voltant, hi ha ansietat, depressions a tot arreu. Afecta a gent jove, gent més gran, a tothom…” opina Judit. Tot i que creuen en la importància de la tècnica, estan convençudes que el més important és el fet de crear i bolcar les emocions en el fang.
