Accent Ensemble és una formació cambrística integrada per quatre músics establerts i en actiu a les Terres de l’Ebre: Cecília Aymí i López, soprano; J. Ricardo Forner i Ramon, clarinet i clarinet baix; David Matheu i Haskell-Bell, viola; Inés Reguero i Tassart, piano. Des de la seua fundació, ara fa deu anys, el grup s’ha marcat com a fita la recerca i divulgació de l’obra de compositores i compositors que han quedat a l’ombra o, directament, han caigut en l’oblit, especialment els originaris de les Terres de l’Ebre i àrees limítrofs.
L’any 2022, Accent Ensemble va enregistrar el disc ‘Felip Pedrell. Lais, intimitat i exaltació’, que recull composicions del mestre tortosí, bona part de les quals totalment inèdites. Ara, han volgut donar continuïtat a aquell projecte de recuperació del patrimoni musical amb el treball ‘Compositores al voltant de Pedrell’, que posa l’atenció en Lluïsa Casagemas i Coll, Matilde Escalas i Xamení, Narcisa Freixas i Cruells i Agnès Armengol i Altayó, totes elles deixebles directes o indirectes de Pedrell, pioner en el reconeixement de la dona com a subjecte actiu en la composició musical. Es tracta d’una selecció de peces líriques i instrumentals entre les quals cal destacar els dos primers lieder compostos en català: ‘La flor blanca’, de Felip Pedrell i Sabaté (1875), i ‘Suspirs’, d’Agnès Armengol (1879). El treball s’ha basat en les recerques de la cantant Maria Teresa Garrigosa, autora de la tesi ‘Les compositores catalanes del segle XIX’, i de la historiadora Cristina Favà.
Favà s’ha basat en l’estudi de Garrigosa per seguir investigant sobre estes dones, que definix com noies de bona família que havien rebut una educació musical des de menudes. “Agnès Armengol i Altayó, Narcisa Freixas i Cruells, Matilde Escalas i Xamení i Lluïsa Casagemas i Coll són les protagonistes del disc. Totes quatre pertanyien a famílies molt benestants, de l’alta burgesia catalana. El pare de Lluïsa Casagemas, la única barcelonina, era soci dels Güell. Agnès Armengol i Narcisa Freixas eren filles de grans empresaris del tèxtil de Sabadell; i Matilde Escalas pertanyia a una família força acomodada de Mallorca. Amb això vull dir que totes quatre van tenir una educació exquisida, en la que les arts, entre elles la música, estava present. Les noies de bona família acostumaven a rebre educació musical, la majoria d’elles tocaven el piano. El que ja no era freqüent és que es dediquessin a la composició, i aquí és on trobem el lligam amb Pedrell”, conta la historiadora. Posa de manifest la importància de Pedrell en el desenvolupament artístic d’estes, de qui en posava en manifest el talent.



”Narcisa Freixas, Agnès Armengol i Matilde Escalas van estudiar composició amb Pedrell. Casagemas no va estudiar amb ell directament però sí que li demanava sovint consell. Es conserven cartes del seu pare, Manel Casagemas, amic de Pedrell, on li demana opinió sobre les darreres peces musicals que li ha enviat la seva filla. Així mateix, Pedrell, des de les pàgines de la revista que ell mateix dirigia, ‘Ilustración Musical Hispano Americana’, lloava l’obra de Casagemas, qui amb disset anys va compondre una òpera, ‘Schiava i regina’, que malauradament no es va arribar a estrenar; i feia tot un manifest de la vàlua de les dones com a compositores”.
La major part de peces originals van ser escrites per a veu i piano, però en aquest disc es presenten amb una nova instrumentació (veu, viola, clarinet i clarinet baix, i piano), amb arranjament d’Accent Ensemble. “Este disc és el resultat de dos anys de recerca, d’investigació, de lectura de partitures, de triar quines obres entren al CD… i el més important és que hem gravat obres que mai s’havien grabat. Aquí recau la importància, en què no només hi ha obres de dones compositores oblidades al llarg de la història, sinó que també s’han gravat unes peces per primera vegada”, explica Cecília Aymí. Segons David Matheu, “la situació del patrimoni musical català és nefast comparat amb països com Anglaterra, França o Alemanya, que han cuidat, explorat i enregistrat una bona part del seu patrimoni cultural. Enlloc de caure sempre en els mateixos repertoris, intentem treure a la llum una petita part d’este patrimoni”.
El disc ha estat editat per Edicions Albert Moraleda i ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Bosch i Cardellach, de Sabadell, i la Biblioteca Nacional de Catalunya, de Barcelona.
