La meteoròloga i geògrafa Rosana Rel radiografia el territori i la seua relació amb el foc i explica les causes i conseqüències dels incendis forestals
“El foc forma part de la nostra cultura, hi estem acostumats. Per Sant Joan fem fogueres, ens és familiar. El problema ve quan es descontrola i no es fa una bona gestió dels boscos i del territori”, afirma la meteoròloga i geògrafa Rosana Rel. Els incendis forestals són una realitat que acompanya el sud català ( i també la resta del país) des de sempre. Cada generació recorda un foc que els va marcar; per a molts serà el del 2009 a Horta de Sant Joan, el de la Ribera d’Ebre al 2019 o el de fa menys de dos mesos a Paüls. Les flames cremant muntanyes, planes i horts de veïns queden per sempre més a les retines dels qui habiten el territori, i l’emergència climàtica només fa que agreujar esta problemàtica que té l’origen, la majoria de vegades, en la dixadesa dels boscos.
“Vivim sobre un terreny molt sec. A l’estiu és habitual arribar als 40 graus de temperatura i, a més, no hi sol ploure gaire. La vegetació passa els mesos de calor estressada per falta d’aigua i al setembre encara hi ha més possibilitats de viure incendis grans, inclús més que els que tenim al llarg de l’estiu”, explica Rel. “Hi ha moltíssima massa forestal des que fa uns cinquanta anys es va abandonar gran part del cultiu. La majoria dels pastors han desaparegut i la vegetació no ha fet més que créixer. És impossible passar per un bosc i no acabar amb les cames plenes d’esgarraps perquè hi ha molts matolls que, arran de l’última temporada de poques pluges, estan completament secs”.
Com podem protegir les nostres cases i terrenys?
En els últims dies, les imatges dels veïns de diversos punts del nord d’Espanya protegint cases i camps dels incendis amb recursos propis dixen pistes sobre què és útil fer en estos casos i què s’ha d’evitar. “Hem de saber què plantem a cada lloc i per què. El cas de Galícia, on s’han plantat moltíssims eucaliptus, és un exemple d’una replantació que no està ben feta. Si tenim finques hem de pensar sempre com les podrem gestionar de la millor manera”. Rel destaca la importància de talar els arbres que impedixen el creixement d’altres espècies o exemplars per mantenir així el terreny net i sense massa vegetació improductiva, que en cas de foc només serviria de combustible. En cas de tenir masos o xalets alunyats de nuclis urbans, la meteoròloga recomana que hi hagin mesures de protecció mínimes cap a les vivendes, com ara procurar no tenir arbres o plantes enganxades o a prop de les façanes. Si és el cas, es poden podar les branques més properes a la casa, més o menys per la meitat de l’arbre. S’ha d’evitar també tenir al voltant de l’habitatge material de plàstic com piscines inflables o mobiliari, i el doble vidre a les finestres de la casa és una bona opció per augmentar la protecció. Si l’incendi avança fins als edificis és important apagar el gas i protegir instal·lacions com barbacoes o les xemeneies. “Totes estes petites coses acaben sent importants, però en tot cas, quan hi ha un incendi, s’ha d’estar pendent de les recomanacions dels experts i fer cas quan se’ns confina o se’ns diu que hem d’evacuar”.
I després?
Què es fa amb una muntanya calcinada? Com es recupera? La podem ajudar? Tal i com explica Rel, la terra també queda afectada pels incendis i és important dixar-li espai i temps perquè es pugue recuperar sense ànsia ni estrés. Destaca la faena dels enginyers i agents forestals que gestionen la fusta cremada i la col·loquen estratègicament per atreure els animals sobrevivents i tornar a generar vida. “Primer sembla que no, però la vegetació, si va plovent, torna a sortir en poc temps. De seguida hi ha herbes, matolls, després pi blanc, les carrasques… i a partir d’aquí, el que seria ideal seria que en estos llocs hi hagués pastura, ramats de cabres, vaques, cavalls…”. Esta última part, però, és difícil d’aconseguir degut a l’abandonament d’un tipus de vida que permetia als pastors viure dignament de la seua faena.
Per a la meteoròloga, el cicle de la vida dels boscos i la natura és semblant al de les persones. “Hi ha d’haver etapes de tot, de creixement i de tornar a començar, però hem canviat tant de mode de vida que és complicat parlar de futur. Els nostres iaios potser no ho feien tot perfecte perquè tot ho treien de la terra i la sobreexplotaven, però natros ens en hem anat tant lluny d’això que ara en vivim les conseqüències”.