Carles Margalef és d’Amposta i, com en moltes famílies de la capital del Montsià, la música ha format part del seu arbre genealògic. Ara té 19 anys i ha emprès un projecte musical intimista i narratiu, Caxito, i presenta ‘Darrere l’Estel Polar’, el seu primer EP. Els primers amors, els amics i les pèrdues formen part d’esta obra.
Ets d’Amposta, municipi relacionat estretament amb la música i niu de músics de tota mena. Quina relació has tingut tu amb la música?
A la meua família sempre hi ha hagut molta tradició de ser músics i des de petit he estat tocant la guitarra, després em vaig apuntar a classes de saxo, de piano, de cant… Malgrat això, tampoc crec que m’haja servit de molt per les cançons que faig actualment, on el més important són les lletres.
Et fas dir Caxito. D’on ve este nom artístic?
La meua mare és de Mèxic, i tinc entés que hi havia una canço a Mèxic que deia “cachito, cahito, cachito mío” (canta) i no sé ben bé per què, potser perquè em semblava al noi de la cançó, em van començar a dir ‘caxito’. El meu pare, enfadat, va pensar que se’m quedaria com un malnom i m’ho van deixar de dir. Quan vaig començar a pensar amb un nom artístic vaig pensar que ‘Caxito’ era ideal.
I ara que et dediques a la música i tenint en compte que el teu nom artístic ve d’una cançó, no et planteges fer una versió d’esta?
No ho havia pensat mai, la veritat (riu) i no és mala idea i així amplio públics (riu).
La teua música no té sons comercials als quals estem més habituats. Com definiries el teu estil musical?
Fa poc vaig fer un concert a Amposta i em van dir que era l’Albert Pla postmodern. Crec que és una manera de definir-ho així breument. Crec que la meua música té sons indie, soft… és senzilla, com de cantautor. Soc un cantautor.
Per promocionar ‘Estimar-nos com pingüins’, el primer single del teu primer EP, vas crear el que potser és el teu alter ego, el Pingüí Ampostí, que publica fotos a través d’un compte d’Instagram.
Em vaig comprar el cap de pingüí per fer la sessió de fotos del disc, i vaig pensar que per promocionar-me m’hauria de fer veure. En un primer moment vaig pensar que em podia passejar per Amposta amb el cap de pingüí sense dir res a ningú, però m’hi vaig repensar. Després vaig pensar que seria bona idea fer un compte d’Instagram d’un pingüí sense estar relacionat amb mi. Qui endevinés que era jo seria premiat a la preestrena del single, i quatre persones van ser convidades juntament amb els meus amics.
De fet, a través de les teues xarxes es nota que els amics són molt importants per tu i t’acompanyen en totes les teues fites artístiques.
Així és, i de fet una de les cançons de l’EP està dedicada a la meua millor amiga, es tracta de la cançó ‘Marina’. Este any he analitzat molt quin tipus de relacions establim amb els amics i amb la música ho he intentat exterioritzar. També vaig fer una cançó als típics amics que tenen parella i se’n van de la teua vida.
Una de les cançons de l’EP està dedicada a la meua millor amiga
Carles Margalef, Caxito
I com s’estimen els pingüins?
Per mi l’amor dels pingüins és l’amor ideal. He sentit que els pingüins homosexuals roben els ous a les parelles heterosexuals per cuidar-los ells i que tenen una parella per tota la vida. Jo espero tenir un amor també per tota la vida.
Quin ha estat el procés creatiu per donar forma al single?
Vaig sortir de festa a la UAB i em vaig quedar a dormir a casa la meua millor amiga (Marina) i l’endemà vaig decidir fer una cançó més complexa, ja que Marina sempre em diu que faig cançons molt senzilles. Aleshores m’agradava molt una noia i volia exterioritzar tot el que sentia per ella. Em sentia com un pingüí.
‘Darrere l’Estel polar’ serà el teu primer EP i estarà format per un total de quatre cançons. Què en podem esperar?
Jo crec que explico la història d’una vida, parlo de quatre moments diferents amb els quals es pot identificar la gent. Són quatre moments dispars que són com quatre etapes diferents de la vida. Escoltant-les pots entendre etapes que he viscut, tot i que la quarta cançó parla d’anar a viure en parella, que encara no ho he fet.
Has passat del castellà en els teus anteriors temes publicats, al català. Per quin motiu s’ha produït este canvi?
No et sabria contestar. Ara mateix estic escrivint en català perquè no em ve de gust escriure en castellà, però potser d’aquí a dos anys em poso a escriure en francés o en castellà, no ho sé.
A través de les xarxes socials has compartit petits fragments de temes propis. Sortiran mai a la llum les versions senceres o la idea és que es queden com petits fragments?
Espero que sí, tot i que sobretot els publico per estar actiu en xarxes. Gravar cançons suposa una gran despesa econòmica i molt de temps. Ara estic intentant fer-me un home studio i així anar gravant més cançons.
‘Darrere l’Estel Polar’es podrà escoltar a partir de demà, dissabte 2 de setembre, a les 00 h, a través d’Spotify i Youtube.