La població celebra la Festa de la Cirera el proper cap de setmana
Text de Laia Viñas i fotografies de Judit Camacho
Enric Gracià viu a Tortosa des de fa dècades, però al temps de la cirera puja a Paüls, el seu poble d’origen, gairebé cada dia. L’acompanya son pare, Juanito Gracià, de noranta-sis anys, que seu a l’ombra mentre el fill feineja la terra. Ara, a poques hores perquè comence una nova Festa de la Cirera a Paüls, Gracià recorda que cada diumenge, des que és petit, l’ha passat envoltat d’estes muntanyes. El seu iaio va ser el primer de la família en plantar cirerers, i ho va fer per aprofitar les vores de la finca on no hi cabien més oliveres. “Al temps de vendre-la, baixaven fins a Tortosa amb els animals, carregats de cireres, no portaven gaires quilos, vuitanta, potser, i em deia que li prenien de les mans”, recorda. De Paüls a Tortosa, fa setanta anys, hi havia almenys sis hores de trajecte.
“Amb l’escassetat que hi havia, a Paüls no hi havia botigues com ara. Compraven tot el que podien al Mercat de Tortosa amb els diners que feien de les cireres, i una dona havia d’ajudar mon iaio, que no sabia de lletres ni de números. Feien els comptes a mà i ho invertien tot en comprar i pujar-ho cap aquí dalt”.
Gracià té una faena d’administració al CatSalut. No s’ha dedicat mai plenament a la pagesia, però sent tanta passió pels cirerers que s’hi seguix dedicant gairebé només per amor. Fa uns cinc-cents quilos d’esta fruita cada any, de diverses varietats. Sempre té les cireres al cap, sempre ha buscat com fer-les rendir més, com cuidar-les millor. Amb vint-i-un anys va fer la mili a Cadis. Va assabentar-se que al Jerte, a poca distància d’on era ell, hi creixen unes cireres excel·lents, referents arreu. Va aconseguir brostes dels arbres d’aquella zona i les va enviar a Paüls perquè son pare les empeltés als cirerers de casa. “Però clar, això està viu. Si me l’envien del Jerte, el baixen a Cadis i d’allà ha d’arribar a Paüls, allò arribarà sec i la brosta no tirarà. Em van dir que comprés un quilo de patates i clavés les brostes a dins, i així van arribar les variants Califòrnia, Brunner i Burlat”.
Gracià, com la resta de productors de Paüls, fa anys que és un habitual de la Festa de la Cirera, que se celebra este cap de setmana. La Festa pren com a referència el producte estrella del poble, tot i que també dona cabuda a la mostra d’oficis artesanals, excursions guiades, els concerts o les ballades de la jota de Paüls. Els estands estaran oberts des de primera hora del dissabte 31 de maig i s’hi podran veure diverses demostracions, així com gaudir de música en directe, animació pels carrers i menjades populars. Pots consultar aquí la programació completa.
Tot i la falta de relleu generacional i la impossibilitat de dedicar-s’hi professionalment, encara hi ha pagesos com Enric Gracià que sacrifiquen els moments de descans per evitar que les terres familiars acaben abandonades. No sap fins quan podrà seguir dedicant-los el temps que necessiten. Però fins que pugue, vindrà a les finques amb el seu 4×4 i son pare al costat.
