Ceràmic Fantàstic és el projecte vital de l’artista Jordi Balart. Va nàixer i viu a Miravet i, tot i que la seua família no s’hi dedicava, sempre va estar envoltat de terrissa. Ell va tenir clar des de ben jove que volia allunyar-se de la part més funcional, de la tradició sense més, per treballar la ceràmica d’una manera artística i posar-la al servei de les seues idees i reivindicacions. Al llarg de la seua carrera, ha exposat a Nova York, França i arreu de Catalunya.
De totes estes metes aconseguides n’és plena la sala expositiva, situada dins la finca de Balart al seu poble, on també fa classes. La sala està preparada per acollir els turistes que venen en temporada alta, i hi ha souvenirs, imans, bijuteria, escultures, tasses, objectes de decoració, botelles que emulen el plàstic… i les obres del reconegut ceramista Marcel·lí Giné, de qui Balart va ser aprenent i va heretar-ne els motlles i els drets de reproducció.
Balart ha fet de professor a l’Escola d’Art i Disseny de Móra la Nova durant dos dècades. La docència l’ha apassionat durant tots estos anys, però sempre li va rondar pel cap la possibilitat de tenir el seu propi estudi on poder rebre els alumnes. Al setembre va obrir les portes de Ceràmic Fantàstic, el seu taller particular, situat a la finca on viu i que té unes vistes privilegiades del poble i el castell. Ha renovat l’espai on sempre havia creat i l’ha dotat de tot el necessari per fer una peça de ceràmic des de zero: forns, torns, una taula ben ampla perquè els alumnes estiguen còmodes i fins i tot un racó on xerrar i prendre un cafè. “L’espai és molt important”, explica Balart, que cuida tots els detalls, fins i tot l’olor que fa la sala.
L’ànima de Ceràmic Fantàstic és la calma. “Gairebé cap dels alumnes havia treballat amb ceràmica abans. Ells arriben i creen la peça que volen, ningú els diu què han de fer”. Balart fa un acompanyament personalitzat de cada projecte mentre els alumnes s’embruten les mans sobre una taula que, antigament, eren dues portes de la casa de l’artista. “Molts em diuen que venir aquí és com fer teràpia”.
Jordi Balart s’estima este tros de món. Mentre no arriben els aprenents, emotlla peces, espera que s’assequen, les poleix, les mima, les esmalta. Amb la llum del capvespre que entra pels finestrals del taller, se sent a gust amb l’espai que ha creat i diu que no en marxaria ni per tots els diners del món.
1 comentari
Amb moltes ganes de tornar-hi.
Un espai on s’hi respira tranquilitat, es gaudeix de l’art, del bon fer i d’una bona estona.