Es tracta d’una tècnica no invasiva que no altera l’estat de les pintures rupestres
Personal investigador de la Universitat de València (UV) i del Centre Nacional d’Investigació Científica Francés (CNRS), entre altres centres de recerca, han analitzat per primera vegada l’art rupestre de l’arc mediterrani in situ amb una tècnica que combina l’ús del telèfon intel·ligent i d’un dispositiu portàtil de raigs X, en el jaciment del Cocó de la Gralla, al Mas de Barberans.
L’estudi, publicat en les revistes “Journal or Archaeological Science Reports” i “Journal of Cultural Heritage”, també destaca que les anàlisis mostren el vincle entre la composició del pigment roig (elaborat amb aglutinants com a llet, grassa animal o resines) i les diferents etapes de l’art rupestre de l’arc mediterrani.
Els investigadors del grup ArchaeChemis (UV) Gianni Gallello i Mirco Ramacciotti, signants dels dos articles científics, han explicat que, utilitzant una eina de baix cost, es poden identificar diferències en els motius pictòrics relacionades amb les que s’havien vist amb l’analítica de raigs X portàtil, si bé amb menor resolució. La possibilitat d’apreciar diferents tipus de degradació de les pintures suggereix que la tècnica podria ser utilitzada com a mètode de revisió i de selecció, abans de fer un altre tipus d’analítiques i per a decidir més detalls adequats a l’analítica.
La importància d’aquesta metodologia resideix en la innovació, que no és invasiva en no alterar les pintures rupestres, i al mateix temps, s’estudia l’alteració de les parets rocoses i les limitacions de la detecció per raigs X. “Aquesta tècnica obri nous camins per a redefinir els horitzons estilístics de l’art rupestre de l’arc mediterrani”, conclou Gallello.
Per a la investigació, es van utilitzar les dades colorimètriques que va capturar el telèfon intel·ligent en l’abric amb pintures llevantines. Tenint en compte la grandària mig-gran de les imatges, el seu estil naturalista i les proporcions anatòmiques precises; s’han detectat variacions en el seu disseny, depenent de la proporció entre el tors i les cames i del grau de modelatge de la musculatura de les figures representades. Han constatat tres variants estilístiques en el Cocó de la Gralla, confirmades gràcies a l’enfocament analític.
Aquesta anàlisi ha sigut duta a terme per investigadors, a més de ArchaeChemis i del CNRS francès, de la Universitat de València pertanyents al Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga, al de Química Analítica i a l’Institut de Ciència dels Materials (ICMUV). També han participat el Centre de Desenvolupament Rural-Museu de la Pauma del Mas de Barberans i el Servei Geològic de Bèlgica i la recerca compta amb el recolzament del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en el marc de les actuacions de conservació i estudi de l’art rupestre en l’àmbit català.