Josep Piñol, l’artista i autor de l’obra, declara avui als Jutjats de Tortosa
El jutjat d’instrucció de Tortosa va iniciar una investigació contra la performance que representava una processó de la Santa Baldana el juny de 2024. Avui declaren l’autor de l’obra, Josep Piñol, els representants del col·lectiu Konvent, en qualitat de comissaris, i l’actriu de la performance, Sonia Gómez, acusats d’un delicte d’ofenses als sentiments religiosos.
Amnistia Internacional torna a lamentar que un altre cas emparat pel dret a la llibertat d’expressió hagi d’afrontar una causa penal i reclama la reforma urgent dels articles del Codi Penal que atempten contra la llibertat d’expressió i que contravenen els estàndards internacionals de drets humans. L’article 525 del Codi Penal castiga amb multes les expressions que facin “escarni” de dogmes o creences religioses amb intenció d’ofendre, ja que es tracta d’un delicte que no exigeix per a la seua comissió una incitació directa a la violència. Este és el llindar que estableix el dret internacional dels drets humans per a permetre la persecució penal: només és possible en casos greus on l’expressió incita directament a la violència i existeix una relació causal demostrada i probable entre el missatge i la comissió d’actes violents. L’organització considera que el cas contra la performance de Santa Baldana no s’hi hauria de poder emparar.
“La protecció de conceptes abstractes o creences religioses no és un motiu admissible per a restringir la llibertat d’expressió. El delicte d’ofensa contra els sentiments religiosos ha de desaparèixer d’una vegada del Codi Penal perquè no es repeteixin situacions com la que avui afronta l’autor de Santa Baldana”, ha assenyalat Eduard Martínez, portaveu d’Amnistia Internacional Catalunya.
Demanen també la derogació de l’article 578 del Codi Penal, que prohibeix l’“enaltiment del terrorisme” i la “humiliació de les víctimes dels delictes terroristes”, i el delicte d’injúries a la Corona, article 490.3 del Codi Penal.
El rebombori de Santa Baldana
L’estiu del 2024, Tortosa va acollir una processó en el context de VII Fòrum Cultura i Ruralitats de Tortosa, organitzat pel Ministeri de Cultura. Dirigida per l’artista tivenysà Josep Piñol i comissariada per Rosa Cerarols, Pep Espelt i Eduard Finestres, membres del col·lectiu Konvent, l’obra s’anomenava La Gran Bacanal i va constar de dos actes. En el primer acte, una santa amb baldanes a les mans, com a ofrena, es proclamava portadora de bonança i els aliments en una època de fam.
En el seu moment, l’artista ja va fer referència a la polèmica que havia rodejat el projecte, declarant que el que ell volia era “cooperar en la revitalització de l’art popular i la integració de l’art contemporani en les festivitats tradicionals. La creació de Santa Baldana i la veneració per ella que expressa l’obra és conseqüència de la voluntat d’usar una simbologia popularment acceptada i situar-la en un context actual. En cap cas pretenem convertir este recurs visual en una ofensa a la Verge de la Cinta”. Destacava també que la santa no és la reproducció de cap altra imatge existent.
Per la seua banda, la Reial Arxicomfraria de Nostra Senyora de la Cinta de Tortosa i el Bisbat de Tortosa van fer públic un comunicat on demanaven respecte, ja que sentien que la seua fe i tradicions havien estat “objecte de burla i de menyspreu”. Al seu torn i a través de les xarxes socials, l’associació ultracatòlica i ultraconservadora Abogados Cristianos va anunciar que emprendria accions legals contra la performance, considerant que l’obra feia escarni dels sentiments religiosos.