Àlex de la Guia és el creador i administrador del web desdelsofa.cat, un espai nascut per facilitar als usuaris trobar el contingut disponible en català, VOSC i aranès de les diferents plataformes de streaming que donen servei a l’estat espanyol. “Durant la pandèmia vaig veure que no trobava contingut en català a les plataformes. A banda de queixar-me per Twitter (cosa que vaig seguir fent), vaig preguntar directament a les plataformes què passava, per què no tenien doblatges en català si ja existien, perquè en molts casos s’han doblat amb diners públics”. També va contactar amb les distribuïdores per saber per què no enviaven els àudios en català. Tota esta informació recopilada la va publicar a xarxes, i de seguida els seus seguidors li van fer consultes relacionades amb la llengua. On podien trobar cert títol, pel·lícules de directors coneguts, dibuixos animats per als menuts… i de la Guia va apreciar un interès real per l’audiovisual en català.
Al desembre del 2021 va nàixer desdelsofa.cat. “A partir d’aquí començo també a explicar que és important poder tenir un accés a l’audiovisual de qualitat i al mateix nivell que altres llengües. Hi va haver un moment que vaig veure que tenia molta informació i vaig creure que l’havia d’ordenar. Aquí vaig pensar que podia convertir-se en un llibre”. I així ha sigut. El proper mes de maig, amb data encara per confirmar, l’autor publicarà Català a la carta de la mà d’Onada Edicions. El llibre explicarà la història i creixement de les principals plataformes, els inicis de la nostra llengua en les mateixes i com ha anat evolucionant el tracte d’estes mateixes cap al català. No és el primer cop que participa en el procés de creació d’un llibre, ja que és un dels autors de Generació #LoRiuÉsVida i del recull d’articles Pos això o allò.
L’oferta en català varia depenent de la plataforma. “En general, la situació és molt precària. A la majoria, l’oferta en català no arriba al 5%. N’hi ha que són excepcions, com per exemple Filmin, que passa del 10% i del 20% si parlem de subtítols. HBO Max, que fa poc no tenia ni l’1%, ara ja arriba al 12%. Però hi ha casos com el de Disney+, que és el més extraordinari, perquè no arriba ni al 3% de contingut en català sent la plataforma que ho té més fàcil, perquè és la propietària de les pel·lícules ja doblades. Per tant, políticament, no volen tenir-les”.
De la Guia creu que el català tindrà més presència en l’audiovisual si les institucions s’adonen del problema i hi intervenen. “Ajudaria que l’estat espanyol volgués que se respecten les llengües oficials més enllà del castellà. Si no imposa regulacions, és difícil que una empresa et done alguna cosa que no li reportarà grans beneficis. Si, per exemple, Prime Video pot tenir dos milions de subscriptors a Catalunya sense cap contingut en català i si n’afegeix només té mig milió de clients més, potser no ho veu necessari. Però si la llei l’obliga a fer-ho, la cosa canvia. La llei que hi ha ara és molt tova, i la Generalitat ho intenta i hi treballa, però no n’hi ha prou, no hi arriben”. Posa d’exemple el cas de l’islandès, parlat per menys de mig milió de persones al món. “Disney+, al principi, no oferia res en islandès. El govern del país els va dir que això no podia ser, i en una setmana, l’empresa va ofertar tot el contingut que tenien en islandès. Ara hi ha unes dues-centes pel·lícules en este idioma a la plataforma, i en català no arriben a setanta, tenint en compte que natros som nou milions de catalanoparlants”.
En general, la situació és molt precària. A la majoria de plataformes, l’oferta en català no arriba al 5%
Àlex de la Guia.
L’auge de les plataformes ha canviat la manera com consumim prodctes audiovisuals. La falta de produccions catalanes ha fet que, en el cas dels xiquets, els primers dibuixos animats que han consumit hagin parlat en castellà o en anglès. Això també contribuïx a la degradació i desaparició de la llengua, que es troba en hores baixes. L’ús del català entre la població de 15 a 34 anys ha caigut 18 punts segons l’Enquesta a la Joventut de Catalunya, feta pel departament de Drets Socials a 3.665 persones de gener a juliol del 2022. Al 2007, el català era la llengua principal d’un 43% dels joves, i ara ho és només del 25%. “Avui en dia, l’audiovisual ho és tot. Fa vint anys, quan érem nens i anàvem al col·legi, jugàvem en català perquè teníem referents lingüístics en català. Imitàvem Bola de Drac, Shin Chan, Doraemon… ara, els referents lingüístics són en castellà. Per això cada cop hi ha més nens que el parlen tot i tenir pares catalanoparlants, i el canvi de llengua s’acaba contagiant també als adults, perquè de vegades ens comuniquem amb frases de pel·ícules o sèries. Quants cops hem fet servir frases de l’APM? per parlar entre natros? Si consumim audiovisual en català aprendrem més coses de la llengua, a comunicar-nos correctament, aprendrem paraules noves, pronunciacions noves… això ho teníem amb TV3, però ho hem perdut en els últims anys”.