La roquetera Alba Vilas Baiges (1983) serà la pregonera de la tercera edició d’Unicorns Pride 2024, l’orgull rural LGBTIQ+ que se celebrarà a Roquetes el pròxim 8 de juny. Vilas és mestra i exjugadora de futbol professional. De fet, va jugar a la secció femenina del Barça. Ara, la seua ciutat la fa la cara visible d’un dels seus actes més esperats.
Vilas explica a A Prop el masclisme imperant que regnava al món de l’esport territorial quan ella era adolescent. “He patit molta més discriminació pel fet de ser dona i jugar a futbol que pel fet de ser lesbiana. Comentaris de marimacho, les dones no juguen a futbol, les dones han d’anar a rentar plats… per part de presidents de clubs de futbol d’aquí. A Tortosa no teníem camp per poder entrenar. Al 2010 me van donar un trofeu per ser la millor jugadora de futbol platja d’Espanya en seleccions autonòmiques i la figura del trofeu era la d’un home. Va ser la RFEF, que ara s’omple la boca de tenir una selecció femenina que ha guanyat el Mundial”. Quan jugava al Barça, Vilas conta que les diferències amb el jugadors homes del primer equip eren abismals. “Ells tenien cotxes, tenien de tot, i les dones no teníem res fins fa quatre dies, fins a l’explosió del Barça femení de fa uns anys”.
Però la seua arribada al Barça també va suposar la normalització de la seua orientació sexual. “A l’entorn del futbol femení hi ha molta diversitat i un percentatge elevat de lesbianes. Me vaig sentir acollida, és on jo vaig normalitzar el fet que dues dones se puguen estimar”.
L’acceptació de totes les identitats i orientacions sexuals és una tasca per la qual Vilas lluita cada dia com a mestra. “Igual que explico als xiquets i xiquetes que abans jugava a futbol, els explico que tinc parella i és noia. Penso que la meua tasca a nivell docent no és anunciar ni fer la gran xerrada sobre això, sinó normalitzar el tema”. Creu que poder parlar amb sinceritat amb els menuts és possible si estan educats en el respecte i se’ls valora a tots per igual, independentment dels punts forts o les carències de cadascun. “Natros, a l’escola, celebrem el dia de l’Orgull, xerrem, ho comentem. Vam pintar un pas de zebra amb un arc de Sant Martí que va ser agredit i el vam tornar a pintar. Ara tota l’escola té el compromís de cuidar-lo”.