Xavi Pino és terrissaire de tercera generació. Durant anys va treballar el fang a la seua empresa, Picurt, i com a docent a l’Escola per l’Art i la Cultura de Tortosa. Fa un parell de dècades que va decidir que volia experimentar amb altres materials, explorar altres maneres de fer art i dixar la ceràmica de banda. Va seguir sent professor, això sí, però al seu taller només va passar a entrar-hi la fusta.
Quan va decidir que la seua obraria giraria al voltant de la fusta, Pino va decidir fer servir fustes tropicals, vingudes d’altres punts del món. Prompte va descobrir les propietats i la bellesa de l’olivera, amb el valor afegit que és un arbre que abunda a les comarques ebrenques. Les seues obres mesclen la fusta amb altres materials com el ferro o el vidre. Molts cops, l’artista s’inspira en les notícies, l’actualitat i els fets que l’envolten. Ara està a punt d’acabar-ne una que reflectix la seua visió sobre el conflicte d’Israel i Palestina.
Xavi Pino no crea amb la vista posada en la propera exposició perquè gairebé no en fa. “Produeixo el que vull o el que puc, perquè moltes vegades les muses mos defugen i no hi ha manera. Estic dos mesos sense entrar al taller i encabat resulta que em fan falta hores per treballar. Com no dono sortida a les peces tinc un problema d’espai”. Té totes les obres registrades i localitzades a la part superior del seu taller, i n’hi ha algunes de tan íntimes que sap que no ensenyarà mai. Només fa art pel goig de fer-lo.
1 comentari
Persona peculiar, artista de cap a peus, del qual en tindré un gran record.