Al brancal de Sònia Curto Calduch

Sònia Curto Calduch va començar a fer zumba fa anys, però per problemes a les cames va haver de dixar-ho. Després de la pandèmia s’hi va tornar a aficionar i seguia la seua instructora allà on ella fes classe. Al seu poble, a Camarles, però també a l’Ampolla, Amposta i Tortosa. Esta disciplina l’ha salvat del moment més complicat de la seua vida, la mort en un accident de trànsit del seu fill ara fa tretze mesos. “Vaig quedar-me en shock. Jo ho comparo a com si, des de llavors, hagués viscut una vida paral·lela. Arrel d’això, la meua via d’escapament, que m’ajuda a respirar, és fer zumba. Vam fer l’enterrament i el dia següent vaig anar a una classe. Van venir totes les meues companyes a donar-me suport, va ser molt dura, el que estava vivint era molt intens”.

A causa del trauma, Curto va estar mesos amb pànic a estar-se a dins de casa. Necessitava sortir, seguir activa. “He estat en tractament psicològic des del primer dia i també amb teràpia de grup, que va molt bé. El meu psicòleg no parava de comentar-m’ho, me deia, per què no et fas monitora si a tu realment t’agrada el zumba? No vol dir que t’hi hagis de dedicar, però seria un plus per a tu. M’ho vaig pensar i m’hi vaig animar”. Des de llavors que no ha parat de formar-se i ha viatjat a Madrid o Manchester per seguir aprenent.

“L’únic que em va fer tirar endavant és el zumba. Per què? No ho sé, no sé per què em vaig agafar a això. Puc respirar, me dixa ser tal i com soc jo. Soc molt emprenedora, no em fa temor res. Soc molt forta”. Esta necessitat de seguir endavant amb la seua vida, però, també li ha portat sentir-se jutjada. Tal i com explica, el dol pot viure’s de maneres molt diverses i ella ha optat per tirar endavant un projecte que la il·lusiona. Ha obert el perfil @zumbaconsonia a Instagram per fer comunitat i traspassar els seus coneixements. De moment només el manté actiu per divertir-se, però qui sap si, en un futur, vol fer de la seua passió una professió.