Sheila Martín és odontòloga i gestiona la seua pròpia clínica dental a Tortosa, la seua ciutat. Tot i que la professió li ocupa la major part del dia, Martín té clar que no només té una passió. “De menuda dibuixava compulsivament. M’hi passava hores i hores… soc la menuda de quatre germans, ells eren molt grans i jo passava hores sense poder jugar amb ningú. Així que dibuixava, dibuixava, dibuixava…”, conta l’artista. Una professora va cridar els seus pares quan es va adonar del seu talent innat. Son pare també dibuixava i per a ella era natural fer-ho. Més endavant va adonar-se que no només li resultava fàcil. També necessari.
“Durant el batxillerat i la carrera no agafo un llapis. Em centro en estudiar, en treure molt bones notes, necessitava una nota de tall d’un 8 sobre 10… Això va ser un error. Et diuen que dibuixar no és útil i ho vaig dixar de banda. Acabo la carrera, em poso a treballar i dic, em falta alguna cosa”. Va començar un grau d’Arts a la Universitat Oberta de Catalunya i companginava la feina com a odontòloga amb els estudis a distància. Però el gran canvi va arribar amb el primer taller que va fer a la Madriguera, amb l’artista Paula Bonet al capdavant. “Són tallers oberts a dones, tinguen o no experiència en el món de l’art. Allà, a part de crear, s’establix molt de diàleg. Es parla d’art, de feminisme… hi ha un gran vincle entre totes les persones que hi van”.
“Paula és la nostra despertadora. Vanessa Bel, per exemple, que és la germana de Virginia Woolf. Jo no tenia ni idea que era pintora, una gran pintora, de fet. I això també passa amb la literatura, al final vaig fer el clic de preguntar-me, per què estic llegint literatura escrita per homes? Per què no m’interessa més la veu femenina, que és la meua? Les dones no ens hem narrat. L’art ha sigut dels homes, fet per homes i consumit per homes. La dona no hi tenia cabuda”.
Recentment, Martín ha participat en l’exposició Libertadoras, comissariada per la mateixa Paula Bonet i l’advocada experta en violència masclista Carla Vall. Mitjançant la tècnica del gravat, l’artista ha retratat Clara Campoamor, la principal promotora del sufragi femení durant la Segona República espanyola.
Dins de la Madriguera i del seu propi art, Martín ha trobat un refugi que l’ajuda a treure tot allò que se li queda a dins. Conta que està aprenent també a fugir de l’art preciosista, de la bellesa perquè sí, i que, per a ella, crear i dibuixar està començant a significar una altra cosa que va més enllà de l’estètica. “Estic intentant no ser tan complaent quan dibuixo. L’art és expressar-se, i jo busco la millor manera de fer-ho. Què vull expressar? Dolor, força, contundència? Pos buscaré línies grans, fortes… ho treballaré i hi pensaré”.