Pilar Royo té 92 anys. Pinta cada dia des que acaba de sopar fins que es gita a dormir al seu pis de Tortosa. A la llum d’una làmpada de peu, s’asseu en una butaca, dixa els peus en alt i es concentra totalment en les línies, els colors i els traçats. Diu que ha pintat mil làmines des que va començar al 2020, quan una neta seua li va dur un llibret per ajudar-la a distreure’s. No havia pintat mai i primer li va semblar que era cosa de xiquets, però de seguida hi va trobar un oasi.
Pilar Royo va treballar als laboratoris Renau. És una persona activa, que camina, xerra i riu mentre recorda el passat. “Soc molt d’idees fixes”, explica. Va ser cantant aficionada i va formar part de la comissió de festes de la ciutat fins als seus setanta-cinc anys. Envia les seues creacions a tothom qui estima, i familiars, amics i coneguts reben dibuixos coloristes amb notes escrites a mà on especifica quant temps li ha costat pintar l’obra. Després, la firma.
Cinc anys després de començar a pintar, fer-ho s’ha convertit en una rutina essencial per a Royo. “Ara no hi hauria ningú que em fes parar de pintar, és una gran il·lusió a la meua vida”, diu rodejada de centenars de rotuladors de colors perfectament agrupats i ordenats, tot posats a la vista en una taula de vidre al menjador. Quan està mans a l’obra s’imagina que el que pinta explica un relat, que està immersa en un camp de flors, per exemple.
