El taller de Marina Gil està al seu poble, a la Sénia. Des de fora, el balcó és un aparador on s’aprecien algunes de les seues creacions. Sa mare és modista i de seguida va saber que volia formar-se en disseny. Va marxar a Sevilla, on va cursar també direcció i producció de moda, que li ha permès organitzar passarel·les i experimentar altres branques del sector. A Andalusia va treballar per a les marques Nicolás Montenegro i Cherubina, on va començar a confeccionar vestits de núvia. I quan sa germana es va casar i va demanar-li que li dissenyés el seu, va veure que era moment de tornar a casa.
“Volia tornar a casa, a estar a prop de la família. Vaig venir aquí i em seguien arribant molts encàrrecs d’Andalusia, sobretot vestits de flamenca. Els feia a casa però necessitava molt de lloc, així que vaig decidir buscar un local i començar el meu projecte”, explica Gil. D’això fa dos anys i des de llavors que s’està en un pis dividit en dos. Una part de taller i confecció i una part on les clientes es fan les proves. Combina la seua marca amb una faena de modista a Vinaròs, ja que no hi ha relleu generacional i hi ha molta demanda de persones que sàpiguen cosir.
Gil té al cap llençar una col·lecció de cara a l’any que ve. Tot i que treballa sobretot per encàrrecs, ja crea de manera simultània el que serà la seua primera línia al mercat. Definix el seu estil com “elegant i senzil”, encara que anima sempre les clientes a provar, testejar i innovar per tal d’aconseguir la peça perfecta.
