“Jo era el típic nen que li agradava tocar tots els gossos que em trobava pel carrer, ja m’agradaven molt”. Només algú amb debilitat per estos animals pot dedicar-se a cuidar-los i a ensinistrar-los. És el cas de Manel Fernandez, al capdavant del centre caní Hachiko Ebre, situat en una finca al mig de la natura al Perelló. Quan va ser més gran i va adquirir un gos agressiu, va voler saber quines eren les causes del seu comportament i com es podia corregir. Així va començar la seua carrera com a educador caní, que alimenta també a través del seu compte d’Instagram, @ hachikoebre_, on dona consells i explica el seu dia a dia.
Després de formar-se, té clar que el lloc on ha après més ha estat en residències i protectores. “És important tenir una base de coneixement, però no serveix de res tenir molta formació si no estàs en contacte amb el gos. Has de tenir experiències amb animals agressius, que tinguin traumes, i aprendre a gestionar aquests problemes” explica. “Els gossos no son robots. Si tinc dos pastors alemanys amb el mateix problema, el solucionaré de manera diferent amb cadascun”.
Creu que els amos i el seu caràcter influeixen l’animal més del que la gent pensa. “Cada gos és diferent, hi ha gossos que són sensibles i que demanen que ens dirigim a ells de manera més amable. N’hi ha d’altres que tenen més caràcter i necessiten que siguis més dur. Però el més important és comunicar-nos bé amb el gos, ser coherent amb ell”.
Fernandez oferix residència perquè els gossos hi passen la nit, centre de dia, sessions d’obediència bàsica, modificació de conducta i modificicació de conducte amb servei intern, tot i que l’apassionen tots els casos, per més específics que siguen. Com ell diu, cada animal és un món i amb cada animal ha de fer servir eines diferents. A Hachiko Ebre, cap dia és igual.
