Al brancal de Lluïsa Bertomeu

Fotografies de Judit Camacho i text de Laia Viñas 

Lluïsa Bertomeu s’ha dedicat al món de la comunicació. Ha treballat en diversos projectes radiofònics i televisius, convertint-se en una referent del periodisme ebrenc i una de les cares més conegudes de les comarques del sud. Se va criar en una casa amb set germans i els seus dos pares, la mateixa on surt fotografiada en estes imatges. És la sisena en la línia de naixements. “Jo vaig arribar quasi al final. Sempre hi ha hagut molta disciplina, a casa. Ma mare ha sigut molt organitzada i ens ha portat molt al toque. Quan era hora de dutxes, un després de l’altre. Era com portar un gran exèrcit”.

Bertomeu no va sentir especial interés pels estudis ni per cap professió fins que va començar a col·laborar a la ràdio del seu poble, Deltebre, als catorze anys. “Primer vaig fer un espai de consells per a la mestressa de casa. La ràdio sempre ha estat vinculada a la família, mon germà va ajudar a muntar-la. Va començar a funcionar al 83, enguany farà 40 anys, i mon cunyat i ma germana també hi col·laboraven. Ell feia un magazín i a mi em feia molta gràcia, els pegava bastant la pallissa que jo també ho volia fer”. Recorda que la ràdio era un punt de trobada de gent del poble, sobretot els diumenges a la tarde.

“Després em van venir a buscar de Tortosa Televisió, quan l’havien de posar en marxa. Jo havia de presentar l’informatiu. Hi havia pocs diners, vam estar molt temps treballant-hi, en emissió vam sortir dos dies i es va parar el projecte”. Bertomeu ha estat una treballadora nòmada, sempre preparada per al canvi. “D’allà vaig anar a Visió 3, a Amposta, una tele que només emetia un dia a la setmana. Em van proposar de presentar el magazín, que era una còpia del programa de la Mari Pau Huguet. Hi havia una xemeneia que no anava mai, dos sofàs…”. La seua última etapa professional l’ha viscut a Canal TE, on també s’ha encarregat de conduir els magazins L’Illa dels Flamencs i L’Estret de Magallanes.

Una malaltia diagnosticada fa un parell d’anys l’ha apartat dels mitjans de comunicació, però seguix afincada al seu poble i participant activament del què hi passa. Aprofita per viatjar sempre que en té l’ocasió i està orgullosa de totes les fites professionals que ha aconseguit. Enyora, sobretot, l’oportunitat que li donava el periodisme de conéixer gent nova i de sortir de la seua zona de confort. Tot i que d’una altra manera, vol seguir fent-ho.