L’escletxa és un espai terapèutic situat a Amposta, en un local amb grans finestrals per dixar passar tota la llum. A l’interior hi regna la fusta, les textures suaus i els colors tranquils: blanc, verd, blau. A la vora del sofà hi ha cabdells de llana perquè les persones que hi venen puguen agafar-los, tranquilitzar-se amb el seu tacte o jugar-hi, si els ve de gust. El projecte està impulsat per les psiquiatres Anna Palau Alba i Duna González Ostua i la psicòloga Helena Herranz Sala, les tres integrants de la cooperativa que el sostenen. A través de gent en comú, totes tres van descobrir que tenien una idea compartida de la salut mental i sabien que volien contribuir a eixamplar els coneixements que se’n tenen. “Volem fer una lectura que ens mostre que el context social és el que construeix la persona, el que dona forma als malestars. Jo vinc del sistema de salut mental hegemònic, i sembla que la salut mental és una cosa que pots atendre o desatendre, com si fos una pota més de la vida. Però en realitat és l’essència, la identitat de les persones”, afirma Palau.
L’escletxa oferix teràpia individual i comunitària. Son una peça més d’un engranatge que vol replantejar-se els malestars de la societat, com les entitats Ocell de Foc Terres de l’Ebre o l’Era – Comunalitat d’Amposta, amb qui col·laboren per impulsar el festival SALUTE. “Hem de cuidar-nos per tenir la capacitat de gestionar-nos i d’entendre que, el que em passa a mi, sempre està vinculat a un context, a unes relacions i a un marc concret”, explica Herranz. La psicòloga va obrir la llibreria La Romàntica a Amposta just després de la pandèmia, i estar en contacte amb el món de la cultura li ha permès veure com d’útils son els espais on les persones teixeixen relacions i complicitats. “Jo he vist que passen coses extremadament terapèutiques en espais que no son clínics. Un club de lectura, de sobte, es tranforma en un grup de teràpia. O un dia, la veïna et dixa les seues xiquetes, us poseu a llegir contes i allà es genera una intimitat i un vincle que dius, val, no ha fet falta que jo em posés una bata i els preguntés com estan”.
La iniciativa camina des de fa un parell d’anys i les professionals que el capitanegen creuen en un canvi real, que potser ja s’està iniciant. “A l’escletxa ens agradaria ser part d’un conglomerat, que hi hagin més entitats o més persones que tinguen una visió de la salut mental semblant a la nostra”, desitja Herranz.
