Text de Laia Viñas i fotografies de Judit Camacho
Josep Juan Segarra té una faena que el calma. És l’impulsor de ‘Poesia, surf i kayak’, una proposta que mescla una sortida en kayak pel delta de l’Ebre amb un recital de poesia d’autors del territori. Després d’estudiar periodisme i antropologia i un doctorat al Brasil, va tenir clar que volia tornar a casa i començar una faena “que no fos acadèmica, tenia ganes de descansar dels estudis. Vaig tenir esta idea de muntar una empresa de kayaks, i dues persones me van preguntar què oferiria de diferent. Va ser llavors que vaig pensar en lligar-ho amb la poesia, n’escrivia i en llegia bastanta i és un àmbit que m’agrada”.
Les dues rutes que oferix són les muscleres de la badia dels Alfacs i la posta de sol a la vora de la Torre de Sant Joan. En fa algunes d’especials, com les de lluna plena i sortida del sol a l’Ebre, que també combina amb ioga. Natural de Poblenou del Delta, guarda els seus kayaks al poble i els transporta fins al punt des d’on comença l’excursió. Explica que hi ha moltes persones, sobretot les que venen de les ciutats, que li diuen que mai paren a observar la natura que els envolta o les postes de sol, i s’emocionen. De vegades també passa que els mateixos clients porten llibres de poesia i els reciten ells mateixos. “Cada vegada tinc més clar que esta proposta té molt a veure amb els principis dels banys de bosc. Això ja em passava abans de muntar l’empresa, però quan entro a la badia em relaxo i em sento millor. Això és degut al contacte amb la natura, amb la mar, en este cas. Està estudiat que el cos se transforma i emet substàncies plaents quan entra en contacte amb el bosc, i jo crec que això se pot extrapolar amb entrar a l’aigua”.
Actualment, l’emprenedor combina esta passió amb la docència, però és un agent cultural molt actiu al territori. És membre fundador de l’associació Sediment i ha coordinat l’edició de llibres on ha aportat una part de l’autoria: Terra presa. Per una nova política de sediments (Beca de recerca Fundació Duran Martí. 3 edicions); Riu de xocolate/Riu amunt, riu avall; La gran riuada; Barraques 2100. Passat, present i futur d’una arquitectura popular.
1 comentari
He fet sortides en kaiak tant a les muscleres com a la torre d Sant Joan.
Es un mar de sensacions, l’aigua,lo silenci,los flamenc lo sol que et va dient adéu,poc a poc,lo canvi de llum i para acabar de adobar la barreja …..la poesia,la guitarra i una veu que transmet sentiments dels poetes del territori………
Gràcies gràcies gràcies