Joan Marc Clofent (1980) és dissenyador gràfic de professió. Durant la pandèmia, després d’una temporada rumiant-hi, va fer una aturada en la seua carrera professional. Treballava en una empresa de màrketing i comunicació i allà ja va detectar que l’apassionava el concepte d’imatge corporativa. No hi va tornar més: “Jo tinc una gran afició pels jocs de taula i vaig veure que no n’hi havia gaires que fossin identitaris. Vaig creure que hi havia mercat i ho vaig intentar. Vaig treure Llépol, que va funcionar molt bé”, conta Clofent. Des de la seua sortida al mercat, se n’han venut uns 6.000 exemplars.
La idea és crear jocs de taula amb ADN ebrenc, en català i que posen en valor el llenguatge, el folclore i la manera de fer del territori. Amb L’Esmolet, l’objectiu és conèixer oficis actuals i de sempre. A No puc! tinc assaig s’ha de reunir una banda de músics que no faci playback per seguir jugant. Tot i que les dinàmiques per jugar-hi no entenen d’orígens, les temàtiques escollides fan referència a les preocupacions de Clofent, a esta voluntat que té de no dixar morir les arrels.
Este mes ha sortit al mercat Nan Cucut, il·lustrat per l’artista senienc Miguel Bustos. Amb esta nova proposta, Clofent vol arribar a tots els Països Catalans, ja que hi ha vessat personatges populars i referències de tots els territoris on la llengua hi és present. El personatge que dona nom al joc és un cabut de Barcelona, que a la vegada representa una de les figures de la revista satírica ¡Cu-cut!, publicada a principis del segle XX. Ara, este joc rodarà també pels centres educatius de Catalunya, ja que el creador es dedica a fer xerrades i tallers sobre els beneficis de l’aprenentatge mitjançant el joc.