Andrei Moldovan va arribar a la Ràpita des de Romania quan tenia tretze anys. Era el 2004. L’estiu següent va tornar de vacances al seu país d’origen i allà va descobrir el món del grafit. “Allò va ser un impacte. De petit pintava com pinta tothom. Jo tenia un cosí que pintava icones religioses sobre vidre per a les esglésies. Allà vaig veure que es podia viure d’això, i anys després conec dos grafiters. Quan torno després d’aquell estiu començo a fer grafits, a practicar i agafar el control amb els esprais, i acabo fent murals”, explica l’artista.
L’evolució artística de Moldovan passa del realisme a l’art abstracte. Va passar per ESARDI, a Amposta, on va descobrir el disseny d’interiors, però sabia que volia intentar crear alguna cosa des de zero. “Tu vas a una escola d’art i les vint persones que estan allà estan copiant un bust o el que sigue. Això ho pot fer tothom. La fotografia servix per a això, amb una imatge ja ho tens. Però crear alguna cosa que no existix, sigue el que sigue, crear una forma o una textura nova… El teu subconscient agafa tots els estímuls de l’exterior durant tot el dia, i després surt a la llum. Per a mi, una pedra és una obra d’art. Per acabar tenint esta forma no sé quins processos ha passat. Per a mi això és una creació, no sé de qui, però és una creació”.
La pintura de Moldovan evoluciona cada dia, com la natura, com el temps, com tot el que viu i experimenta. Una gran part de la seua obra està exposada ara mateix a la galeria Arte-Contemporary. En este espai també hi ha treballat durant mesos. Un grapat de les seues pintures tenen colors foscos, inspirats, diu, per la mort del seu pare. Ni ell mateix és conscient de per què pinta de la manera que ho fa, però li passa que, després d’un temps d’haver acabat un quadre, aconseguix entendre’l.