La PDE celebra este dissabte una festa per reivindicar el seu llegat
La Plataforma en Defensa de l’Ebre va nàixer el 15 de setembre del 2000 en una assemblea a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa. Hereva de l’activisme de dècades anteriors, volia fer front al Pla Hidrològic Nacional del govern espanyol del PP, que comptava amb el suport de CiU, llavors al capdavant de la Generalitat, i pretenia dur aigua del riu Ebre cap al nord (Tarragona i Barcelona) i el sud (València, Múrcia i Almeria). Era el principi d’un moviment social que va transformar el territori per sempre més i va ajudar a forjar una identitat ebrenca que encara se sent. Ara, vint-i-cinc anys més tard, el moviment es reivindica amb una festa que mesclarà art, debats i reflexió al voltant del seu llegat i la seua lluita.
Les Terres de l’Ebre al mapa
Josep Sabaté tenia quinze anys quan va decidir entrar a formar part del moviment. “La nostra generació érem plenament conscients que als anys 80 i 90 ja hi havia hagut una lluita contra el transvasament. Jo no ho havia viscut de primera mà, però hi havia alguna cosa al record, a l’imaginari, d’este perill”, conta l’activista. Va passar a formar part de la comissió d’art i cultura de la Plataforma i va obrir-se-li una etapa vital que recorda amb emoció. Va organitzar i participar de jornades de concerts, intervencions artístiques i assemblees, i poc a poc el moviment va convertir-se en transversal i agrupar gent de tots els estrats socials, afinitats polítiques i ideologies. “Se va veure i se seguix veient que la gent de l’Ebre tenim un consens molt clar al voltant d’una idea concreta. Després cadascú fa les seues coses a la vida, però este grau de consciència col·lectiva al voltant d’un tema és una cosa bastant insòlita a nivell de moviments socials”.
Però llavors, el sud català i les seues circumstàncies distaven molt de les actuals. “A principis dels 2000, les Terres de l’Ebre no ens reconeixíem a natros mateixos. Érem un territori amb una identitat molt desdibuixada, potser molt folclòrica, no era forta ni orgullosa de ser. Des de fora érem allò que queda més avall de Tarragona”, afirma Sabaté. “Amb la lluita contra el Pla Hidrològic se genera un procés d’afirmació col·lectiva. Al 2001, quan ens manifestem a Barcelona i traiem 400.000 persones al carrer i obrim les portades de tots els diaris, canviem aquella actitud més fatalista de creure que només som un territori de transvasaments, nuclears i trens que no arriben. Tot això seguix sent cert, però també passem a tenir identitat”.
El futur del riu, el territori i la lluita col·lectiva
L’Ebre seguix amenaçat cada cop que hi ha sequera. Tot i que fa la sensació que el perill s’ha reduït, Sabaté avisa que el llenguatge ha canviat, però no necessàriament les intencions. “L’any 2000 hi havia un Pla que deia les coses de manera molt clara: posarem una tuberia des de les Terres de l’Ebre fins a València o una altra cap a Barcelona. Avui en dia, això s’ha desdibuixat, ens maregen una mica. Diuen: farem interconnexions de xarxes, captacions puntuals… com que el concepte ‘transvasament’ s’ha associat a una cosa negativa, ja no l’utilitzen”. La PDE remarca que, actualment, hi ha diversos projectes en vies de construcció o ja actius que posen en perill la supervivència del riu tal i com el coneixem, com el complex Hard Rock a Tarragona o el canal Xerta-Sénia. Definixen este últim com “un canal sobredimensionat” que pot convertir-se en “la infraestructura ideal per començar la venda d’aigua del riu cap al sud de la Península Ibèrica”.
Davant de tots estos possibles escenaris, seria possible que la població ebrenca s’unís i es manifestés com va ser capaç de fer-ho dues dècades enrere? La massificació eòlica a la Terra Alta és l’exemple d’un conflicte mediambiental no resolt i que encara té dividits els veïns de la comarca. Sabaté respon afirmativament, però amb matissos. “Les generacions més noves ja han nascut connectats amb la idea que el transvasament s’ha d’aturar. Este fet ja és un capital que tenim com a territori, és molt important. Però sí que és veritat que l’activisme ha canviat. Hi ha menys gent disposada a anar a les assemblees, o a fer cartells i enganxar-los, per exemple. A través de les xarxes creiem que estem més connectats, però només acabem connectant més amb el nostre mòbil. Els moviments, si no tenen una base de presencialitat, de poder-nos veure i poder-nos tocar, perden força”.
Com que el concepte ‘transvasament’ s’ha associat a una cosa negativa, ja no l’utilitzen
Josep Sabaté, activista i membre de la PDE
La incertesa dels efectes del canvi climàtic és un altre dels molts factors que perjudiquen l’Ebre i tot el seu entorn. També el Delta, en clar procés de retrocés i que en els últims anys patix embats amb cada llevantada, amb cada temporal. “Mentre hi hagi aigua al riu, hi haurà algú que voldrà fer-ne negoci. Cada gota que avui baixa pel riu, l’hem lluitat. Hem d’assumir que esta lluita és per a sempre, per a tota la vida. I mentre la preservació de l’Ebre sigue un sentiment arrelat, sempre hi haurà noves generacions que s’impliquen en la seua defensa”.